L’Ajuntament del Prat ha de reemborsar a Aena 300.000 euros

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga l’Ajuntament del Prat de Llobregat a tornar a l’operador aeroportuari Aena una liquidació de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) que va tributar el 2020, quan l’empresa va haver de paralitzar l’activitat a l’aeroport de Barcelona-el Prat per l’estat d’alarma derivat de la pandèmia. La resolució, del 21 de gener, s’emmarca en una recent pluja de sentències del mateix TSJC i del Tribunal Suprem que avalen reclamacions tributàries de grans empreses contra ajuntaments catalans.

El TSJC revoca una sentència anterior d’un jutge contenciós administratiu i estima aquesta vegada la pretensió d’Aena de reduir la seva liquidació durant el temps que va cessar l’activitat durant la covid. Els magistrats, això sí, no quantifiquen la concreció d’aquesta quantitat, sinó que es limiten a reconèixer el dret de l’operador aeroportuari a una "reducció proporcional" de la quota d’IAE corresponent al 2020 –però no pas del 2021, com també demanava Aena– "pel període exclusiu de total paralització de la seva activitat".

Aquesta tributació total, segons les al·legacions d’Aena, va ser d’1,1 milions d’euros. Tenint en compte que la resolució dona per provat que el període de paralització total d’activitat va transcórrer des del 14 de març –declaració de l’estat d’alarma– fins al juny, període aproximadament equivalent a un terç de l’exercici fiscal, és possible estimar que la quantitat aproximada que ha de tornar l’Ajuntament del Prat és de prop de 300.000 euros, tot i que formalment no quedarà fixada fins a l’eventual fase d’execució de sentència. Consultades per EL PERIÓDICO, fonts d’Aena asseguren no poder concretar més sobre el cas, atès que l’Ajuntament del Prat ha recorregut contra la resolució davant el Suprem.

Abaixar el lloguer als locals

Notícies relacionades

Frenar el cablatge caòtic

El Suprem i el TSJC exigeixen tornar l’IAE cobrat durant la pandèmia

La reclamació econòmica d’Aena cobra significació perquè entronca amb la disputa entre l’operador i el sector comercial dels aeroports espanyols durant la pandèmia. En aquell moment, va ser el Congrés el que va obligar Aena a abaixar el lloguer a botigues i restaurants dels aeroports. Després de gairebé un any de negociacions i pressions del sector comercial, l’operador aeroportuari afirmava que "no és acceptable" que Aena hagués d’"assumir els costos de la pandèmia en la totalitat".

La doctrina que el TSJC utilitza per estimar parcialment la demanda d’Aena és el denominat règim de paralització d’indústries, un mecanisme específic que permet als contribuents adequar la càrrega tributària que suporten quan es presenten circumstàncies extraordinàries, com ara la pandèmia, que impedeixen el desenvolupament de la seva activitat.