Adriano i Valdés donen un sofert triomf al Barça a Màlaga (0-1)

D'Adriano a Valdés. Del xut d'esquerra del brasiler a les mans del porter per arrencar a La Rosaleda un sofert triomf davant el Màlaga (0-1). El Barça de Gerardo 'Tata' Martino va acabar allunyant pilotes, sostingut en aquells minuts finals de crispació defensiva per Valdés, mentre no sabia defensar-se amb la pilota, com abans solia. Toca sobreviure sense Messi en un equip que va dominar amb solvència el Màlaga en la plàcida primera meitat, però es va complicar la vida a la segona. Massa. Es va arriscar fins fins i tot a caure pel precipici reanimat pel somriure de Neymar, suplent per tercera vegada consecutiva i el jugador més vertical i perillós en menys de mitja hora.

Sense Messi, lesionat. I, a més, sense Neymar, suplent per decisió tècnica, una altra vegada. Cada vegada es posen més difícils els partits per al Tata Martino. Però on no arriben els davanters --tant Pedro com Alexis van desaprofitar ocasions clares-- apareix el xut letal d'Adriano, un defensa que serveix per a tot. Fins i tot per ser el suplent d'Alves, mentre Montoya, el relleu natural en aquesta banda dreta, es va quedar a Barcelona. A l'equip blaugrana, amb la vella guàrdia al capdavant (Xavi, Iniesta) i amb rotacions (Song, de titular, per prevenir la pubàlgia de Busquets i Alves reservat per al dimecres de Supercopa), li va costar trencar la porta del Màlaga.

Tenia la pilota, però no era el ritme ràpid i profund del Llevant ni tampoc el lent, com si fos una tortuga, del duel amb l'Atlètic, i l'equip de Schuster se sentia còmode a casa seva. Tots enrere, parapetats davant de Willy Caballero, un porter que ha perdut l'àngel que va tenir les  temporades anteriors. Però abans que Adriano, amb un enverinat xut des de fora de l'àrea, es quedés amb la clau del partit, va emergir la figura de Valdés per repel·lir un altre enverinat llançament de falta directa d'Antunes.

JOC CURT I JOC LLARG

En això, sens dubte, va radicar la gran diferència. Valdés va parar; Willy no. El Màlaga estava tranquil pensant que no li passaria res d'estrany des de tan lluny. S'imaginava que se n'aniria al descans amb el 0-0 que havia firmat durant tota la setmana. No va comptar que el xut d'Adriano, tan habitual en altres moments de la temporada, abatés la porta del meta argentí. I això que el Barça de Martino alternava joc curt, regat i conducció d'Iniesta, amb passades llargues, sobretot de Xavi a Alexis, fins a cinc vegades amb desplaçaments de gairebé 30 metres, una cosa inusual en el joc blaugrana. El Tata volia moure la defensa del Màlaga, obligant-la a un esforç addicional. Però no hi havia manera. Ni en curt, ni tampoc en llarg. Res per aquí, res per allà.

CESC SE SENT CESC

També és veritat que el Màlaga es va anar apagant. Va tenir a l'inici una mica d'esperit ofensiu amb un xut de Tissone i la falta d'Antunes, tan ben tirada i des de tan lluny com ben repel·lida per un atent i, sobretot, àgil Valdés, i després va topar amb el mateix obstacle a la segona part. Mentrestant, Cesc, el suplent de Messi, se sentia Cesc, O sigui, vertical, profund, arrossegant amb la seva anarquia el futbol del Barça. El tenaç i incansable Alexis lluitava contra Antunes i contra si mateix, mentre Pedro era més valuós corrent cap enrere que cap endavant.

A diferència de l'Atlètic, el Barça sí que va poder pressionar. Amb Song, instal·lat a la cruïlla de camins, l'equip tenia una xarxa de seguretat, estirada també per Mascherano, una assegurança de vida per als seus companys, especialment per a Piqué. L'equip perdia més pilotes que de costum perquè també ha perdut alguna de les seves tradicionals senyes d'identitat. Menys paciència, més vertigen, més descontrol. En les coses bones i, és clar, també en les dolentes. És un equip més esfilagarsat.

EMPIPAMENT EN LA DEFENSA

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Per això, el Barça cau en el desordre. El remat al pal de Fabrice, un nen de només 17 anys, va despullar l'entramat defensiu i va provocar una bronca monumental de Mascherano a tots els seus col·legues. I després una altra de Valdes a Jordi Alba per la mateixa acció, un retrat del que no ha de fer, o no feia abans, el Barça. Es defensava amb la pilota. Ara, en canvi, amb un ajustat 0-1, no teixia i teixia amb toc i calma fins a treure de polleguera el Màlaga, cada vegada més enrere. Aquest monumental ensurt andalús va eriçar les orelles a tot el Barça. Schuster anava canviant jugadors, van entrar Eliseu, Morales i Seba, per fer un pas endavant fins a espantar els blaugranes, que no tenien ni cames ni intel·ligència per controlar el partit.

LA BRILLANTOR DE 'NEY'

El Barça, amb l'obligada substitució d'Alves pel lesionat Adriano i Neymar per Pedro, en la seva ja tradicional mitja hora, seguia sense 'punch', sobrevivint a Mateu Lahoz, el col·legiat que sempre tortura els blaugranes. Va haver de sortir Neymar perquè el Barça disparés a porta a la segona part, sense comptar la gepa de Piqué que se'n va anar al travesser. A l'agost, el Barça no xuta encara bé del tot.