'Nosotros te queremos, Mourinho quédate'

En primer lloc, felicitats. Ahir a la nit, dues horetes després que el mestre, elmag, el professor Xavi Hernández,en fes 32, vas tu, ja passada la matinada, molt teu, i ¿celebres? els 49, després de patir una altra decepció ¿i en van? al Camp Nou, el dia, la nit, que vas voler demostrar, fins aquí arriba el teu atreviment, que no ets el tècnic més antifutbol que ha trepitjat Espanya, un tipus resultadista, que escups a l'escut del Madrid i et mofes de la seva història.

Perquè, que ho sàpigues, si alguna cosa va demostrar el partit d'ahir a la nit al Camp Nou, que, per cert, també aquesta vegada, hauries d'haver acabat amb 9 (aRamoss'hi hauria d'haver afegitLass), és que ets un misèries i que, per poruc, per voler deixar sempre la teva rúbrica o cagadeta en cada partit, ens has robat, des que vas arribar a la Casa Blanca, un munt de bons minuts de futbol. Tan valent que ets per no cedir ni abaixar-te els pantalons en el tema dePepe(un escàndol que l'alineessis en un intent d'incendiar el Camp Nou i, fins i tot, provocar que el tanquessin, però no va passar, amic, no va passar), només quan estàs contra les cordes, quan has de posar remei a la porqueria, a les cagadetes que vas escampar, tu solet, sí, tu solet, sobre la gespa del Santiago Bernabéu a l'anada (va ser allà, nano, on vas perdre l'eliminatòria), decideixes fer sortir els teus millors homes, posar-los sobre el camp (només has de fer això, no més, ells són més bons que tu per organitzar-se, són campions del món) i intentar morir matant.

I va sorgir el millor del món

El que vas fer ambÖzil al Bernabéu, o ambMarcelo, o ambGraneroahir a la nit, no té nom i ahir a la nit, encara que tu creus que en saps més que ningú, vas perdre perquè els teus, valerosos, atrevits, lluitadors, honestos, futbolers, van fallar les cinc oportunitats que van tenir a la primera mitja hora, quan el Barça, per primer cop en quatre anys, va sortir contemplatiu, sabent-se en avantatge i volent desgastar-vos.

Notícies relacionades

Competició se'n renta les mans i no castiga Pepe

Alves, el gol de la seva vida

I vas perdre, i vas tornar a ser incapaç de reconèixer-ho, davant el millor. No has felicitat mai el Barça. Tu, campió de Copa, tenies davant el campió del món que, assetjat, amb més d'una esgarrinxada, sacsejat, acorralat, va lluitar per seguir viu en la competició que l'any passat et va salvar la vida i que aquest any vas menysprear al saber que t'enfrontaves a la teva bèstia negra.

El que vas veure ahir a la nit va ser una nova demostració de la teva impotència davant el Barça i, sobretot, una clara prova que, sovint, t'hauries d'avergonyir de la teva covardia. Per una nit vas deixar de jugar amb l'atzar. Gràcies, perquè ja saps, com va cantar el Camp Nou: Nosotros te queremos, Mourinho quédate.