Alves, el gol de la seva vida

Alves va ser a tot arreu del camp. Iniciant, amb la seva obstinació defensiva, la jugada del gol de Pedro. Va lluitar com si li anés la vida una pilota amb Cristiano Ronaldo i va trencar la resistència d'aquest fins a adquirir el tresor. Un cop obtingut el botí, va començar una carrera majestuosa. Alves, servicial, ja havia fet la seva feina. Ara tocava disfrutar d'una altra celestialitat d'un geni. El Madrid, l'amo del contracop, no sabia què li venia a sobre. Messi contra el madridisme. Com sempre.

I va guanyar Leo. Va guanyar després de cavalcar amb la pilota cosida als peus -això ja no és notícia- mentre els altres no arribaven ni a veure-li el número. Primer va quedar retratat Xabi Alonso. En la impotència de la seva cara s'endevinava com Messi corria i corria, mentre el centrecampista blanc s'endarreria de tal manera que hi va haver d'anar Sergio Ramos per auxiliar-lo en el seu desesperat intent d'atrapar-lo. Res. Ni Xabi Alonso. Ni tampoc Sergio Ramos. Messi cavalcava cap a l'àrea de Casillas amb esperit lliure, tramant en el seu cervell la passada final. La passada definitiva.

Leo hipnotitza

A l'arribar al caire de l'àrea de Casillas, dos defenses madridistes (Arbeloa i Pepe) es van unir, també desesperats, al batalló per controlar com fos Messi. Un cop hipnotitzats per la llàntia del geni argentí, van abandonar la seva feina i van deixar sol Pedro, que acabava d'entrar al camp substituint el lesionat Iniesta, perquè en el seu primer xut aconseguís l'1-0. Era, a més, el primer xut del Barça entre els tres pals de Casillas. Més eficàcia, impossible.

Però la grandesa de la jugada, quan el Barça tenia la soga al coll en una mitja hora inicial desastrosa, irreconeixible, va residir en el magnetisme de Messi per atraure fins a quatre jugadors abans d'adonar-se de la soledat de Pedro, generada per la seva astúcia per obtenir espais on no n'hi ha. A Pedro li va donar un latifundi per xutar perquè Messi els va enganyar tots.

Alves va admetre, un cop acabat el partit, com va patir el Barcelona. «S'ha de saber aguantar i, al final, hem aconseguit el nostre objectiu, però és veritat que ens han pressionat moltíssim», va confessar el defensa brasiler, que va reconèixer que«ens dificultava molt la sortida». La sorpresa no va ser, però, la pressió del Madrid.«El que no esperàvem era allò altre», va dir Alves. Allò altre era que el Madrid reculés enrere, que cedís la pilota al Bernabéu i, sobretot, que no ataqués el Barcelona.

De lateral a extrem

Al Camp Nou tot va ser molt diferent. Fins que Alves va aconseguir el gol de la seva vida. L'imponent xut amb la dreta que es va colar per l'esquadra de Casillas sense que el Camp Nou comprengués en aquell moment, en el temps afegit de la primera part, que era el gol que donaria el pas a semifinals.«L'he encertat», es va limitar a dir el defensa. «Ha sigut un gran xut, ha servit per ajudar, això és del que es tracta. S'ha colat per allà», va dir recordant la increïble trajectòria que va dibuixar la pilota fins que va trencar, gairebé literalment, la xarxa de Casillas. Tot va néixer d'una polèmica jugada. Lass va haver de ser expulsat per la seva entrada a Messi, hi va haver una bronca a la zona d'extrem esquerre del Barça i la falta posterior va ser llançada per Xavi, va rebutjar la defensa blanca i Alves, sense pensar-s'ho, va marcar el gol que havia somiat.

Notícies relacionades

Competició se'n renta les mans i no castiga Pepe

'Nosotros te queremos, Mourinho quédate'

Després, com ja va passar al Bernabéu, es va posar a ballar l'Ai se eu te pego del seu compatriota, el brasiler Michel Teló. Com ja va passar al Bernabéu, va triar Abidal de parella de ball. Ni Alves niAbis'imaginaven llavors què passaria a la segona part. Amb tot a favor, el Barça es va complicar de tal manera la vida que fins i tot Guardiola va decidir col·locar-lo a la banda dreta, però com a extrem. O sigui, va abandonar la seva posició de lateral per percudir com a davanter.

«La gran diferència és que quan nosaltres teníem la pilota la tornàvem; ells no», va dir Alves, queixant-se de l'actitud dels jugadors del Madrid.«Aquest golet és per al meu papi, l'hi devia», va escriure al seu compte personal de Twitter.