Albiol i Sabater plantegen les municipals a Badalona com un plebiscit, mentre que el PSC busca rendibilitzar el seu govern

Ja és oficial. Amb els electors encara patint la ressaca electoral de les generals, dimarts passat, 30 d’abril, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) va publicar les candidatures que es presenten a les eleccions municipals del 26 de maig. I en el cas de Badalona, deu partits provaran de guanyar l’alcaldia de la tercera ciutat més poblada de Catalunya.

El panorama polític ha canviat substancialment aquests últims quatre anys i el ventall que es presenta a Badalona és ple de novetats: des de candidatures molt nominalistes, com la d’Albiol, que busca desmarcar-se del fracàs del PP nacional; fins a la reconfiguració de l’antiga Convergència; passant per l’augment de l’extrema dreta, la divisió de l’esquerra amb el tema de l’independentisme, i la creació de nous partits municipalistes suposadament “apolítics” (un d’aquests, nascut d’un grup de Facebook). Hi haurà de tot.

Jutjant els resultats de les eleccions municipals passades, els exalcaldes Xavier García Albiol (PP) i Dolors Sabater (Badalona Valenta) s’alcen com els clars favorits a ocupar l’alcaldia, no obstant, les últimes generals han suposat un bon reconeixement a l’actual edil, Álex Pastor (PSC). A continuació EL PERIÓDICO provarà de desxifrar el “qui és qui” de la política badalonina.

Les esquerres

Fer “un cordó sanitari contra la dreta d’Albiol” sembla que continua sent la prioritat de les esquerres al municipi. Unes esquerres que, a les anteriors eleccions del 2015, es van unir en un “tots contra un” per frenar el Partit Popular i investir l’exalcaldessa Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú (una unió de les plataformes ciutadanes ‘Per Guanyar Badalona’ i ‘Guanyem Badalona’, entre les quals es trobava la CUP, Podem i membres d’ICV, aquests últims a títol individual, entre d’altres). 

La investidura va ser possible gràcies als vots a favor d’ERC i ICV-EUiA –que serien socis de govern– i al recolzament del PSC i d’un dels dos regidors de CIU. 

Ara, no obstant, el tema de l’independentisme ha posat de manifest la crisi interna del bloc progressista i en aquests comicis l’esquerra es fragmenta en dos grans grups. D’una banda, es presenta Badalona Valenta, una candidatura que uneix Guanyem (dins de la qual es troba la CUP) i ERC, liderada per Sabater i el republicà Oriol Lladó com a número dos. I d’altra banda, Badalona En Comú Podem, amb Aïda Llauradó com a futura alcaldable, que aglutina els Comuns i sectors d’ICV-EUiA, molt crítics amb el vessant independentista de Sabater.

¿I on queda Podem? Tot i la polèmica desencadenada durant les setmanes anteriors, en què el cercle morat de Badalona volia repetir amb Sabater, finalment es presentarà a les eleccions municipals juntament amb Badalona En Comú, en una llista conjunta en què han sigut substituïts tots els membres del seu grup local, que va provar de boicotejar aquesta aliança amb els comuns, renunciant en bloc a presentar-se als comicis del 26M, segons apunta ‘La Vanguardia’.

Albiol vs Sabater

Tot apunta al fet que les municipals a Badalona es plantegen com un plebiscit entre el popular Xavier García Albiol i la coalició d’esquerres independentistes de Dolors Sabater. 

Recordem que en aquestes eleccions generals del 28 d’abril, tot i el descens de més de 10 punts d’En Comú Podem, ERC es va situar tercera, relegant el PP a una cinquena posició. Una fita històrica per als republicans, ja que feia 15 anys que no eren tan a prop del pòdium quan el 2004 van arribar a ser la quarta llista més votada.

No obstant, no s’han de menysprear el poder d’Albiol, que va ser el clar vencedor a les municipals del 2015 i el 2011, amb el 34.21% i el 33.42% dels vots respectivament. Els candidats ho saben i la resta de partits també, i per això els comuns ja han citat a “trobar-se amb Badalona Valenta” el govern de la ciutat, després que la candidatura única no fructifiqués. 

Tot i la polarització, és poc probable que cap dels dos aspirants obtingui la majoria absoluta, per la qual cosa el comportament de l’electorat de partits com Ciutadans o Junts per Badalona, que podrien decantar la balança, serà clau, segons informa l’ACN. 

En aquest sentit, també s’ha renovat l’antiga Convergència que, després d’uns anys difícils a Badalona, ara es presenta sota la marca Junts per Badalona, amb el mediàtic mosso David Torrents com a cap de llista. D’altra banda, Jordi Subirana, que havia sigut el portaveu de CIU i ara segon tinent d’alcalde durant el mandat de Pastor, es passa a la llista del PSC com a independent. 

En canvi, el líder de Ciutadans, Juan Miguel López, repetirà com a candidat després que el 2015 aconseguís representació per primera vegada.

El paper socialista 

El paper del PSC serà especialment determinant en aquestes eleccions municipals, com ja ho ha sigut durant el mandat 2015-2019. 

En aquests últims quatre anys, els socialistes van passar de votar la investidura de Sabater a aliar-se amb Albiol per assaltar l’alcaldia, el juny del 2018, a cop de moció de censura, cosa que ha propiciat un govern d’extrema minoria a la ciutat durant 11 mesos. 

I és que, tot i que Badalona havia sigut un feu de tradició socialista durant 12 anys, primer el PP i després Guanyem Badalona en Comú havien arrabassat l’alcaldia al PSC, i el van relegar fins a la tercera posició en les últimes eleccions municipals del 2015. 

No obstant, la truita es va girar aquest 28 d’abril, quan els socialistes van tornar a guanyar les generals a Badalona vuit anys més tard, després de les dues últimes victòries d’En Comú Podem. I aquests bons resultats a nivell nacional podrien llegir-se com un reconeixement a l’alcaldable Álex Pastor en clau municipal.

Les dretes

D’altra banda, després de la patacada del Partit Popular a les eleccions generals de Badalona, el líder conservador, Xavier García Albiol, sembla que ha optat per un canvi d’estratègia electoral. 

En un vídeo publicat a les xarxes socials dilluns passat, 27 d’abril, l’alcaldable del PP vol desmarcar-se de les sigles del seu partit per focalitzar-se en la seva persona: ‘la marca Albiol’. En l’audiovisual apareixen veïns que comenten que li mostraran el seu recolzament el 26 de maig, però que “no voten el PP”. “El votaré a ell, a Albiol, al PP no, a Albiol”, expliquen al llarg de més de tres minuts. 

En aquesta campanya veurem si Albiol, que va deixar el seu escó i la presidència del PP de Catalunya per competir per l’alcaldia de Badalona, fa com Pablo Casado i ell mateix fa uns anys –recordem el famós “Netejant Badalona”–, i decideix recórrer al discurs de l’extrema dreta, o si aquesta vegada es decanta cap a una estratègia una mica més conciliadora, en vista del fracàs del partit nacional. 

No obstant, si es decideix per la primera opció, en aquests comicis tindrà competència, ja que a Badalona es presenten per primera vegada dos nous partits d’extrema dreta. D’una banda hi ha Vox, liderat per l’advocat Juan Perán Ortega; i de l’altra, Som Identitaris (SOMI), encapçalat per Pedro José Abril. SOMI és el partit polític fundat per l’ultraconservador Josep Anglada quan va ser expulsat de la seva pròpia formació, Plataforma per Catalunya, ara absorbida per Vox.

És important remarcar que en les passades eleccions generals 4.839 persones van votar Vox a Badalona. Veurem com es tradueix aquest fet en les municipals.

Els municipalistes

Finalment, aquests comicis del 26 de maig a Badalona presenten dues novetats quant a la participació de nous partits. Es tracta dels grups Tu ets Badalona (TEB) i Assemblea Gent Transparent per Badalona. Tots dos sense experiència política i amb una voluntat marcadament pragmàtica, de solucionar “les necessitats barri a barri”, i sense una ideologia política més enllà del “municipalisme”, expliquen a EL PERIÓDICO. 

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Curiosament, el TEB va néixer de la necessitat de “solucionar els problemes dels badalonins que penjaven les seves inquietuds a la pàgina del Facebook ‘Tu no ets de Badalona si no...”, explica l’alcaldable Juan Manuel Wenceslao, i administrador del grup a la xarxa social, que ja compta amb més de 40.000 membres.

Més notícies de Badalona