Rigau indigna pares i experts amb la seva regulació de l'escola inclusiva

El tantes vegades compromès (i tantes vegades postergat també) decret de l'escola inclusiva, la norma que ha de substituir l'actualment vigent, del 1997, i ajustar la realitat dels estudiants amb necessitats educatives específiques al que hi ha previst a la llei d'educació de Catalunya (LEC), arribarà per fi al Consell Escolar de Catalunya el pròxim gener, més d'un any després del que va ordenar el Parlament. La data l'ha avançat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ha destacat que el nou decret concedeix rang de vinculant a l'informe psicopedagògic que realitzen els tècnics dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).

Aquests seran, ha afirmat Rigau, els que tinguin l'última paraula sobre on serà escolaritzat cada alumne amb discapacitat o amb trastorns d'aprenentatge, ja sigui en escoles convencionals o en centres d'educació especial. L'anunci ha caigut com una galleda d'aigua freda entre les associacions de pares, plataformes de suport a aquests col·lectius i experts en inclusió educativa, que critiquen el fet que pugui seguir havent-hi col·legis sols per atendre estudiants amb necessitats específiques. "Fer que l'escola sigui inclusiva és incompatible amb fer que existeixin centres per separar aquests alumnes", critiquen. Consideren que haurien de ser els progenitors els que decideixin en última instància a quin col·legi va el seu fill i recorden que a principis d'aquest desembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja els va donar la raó ordenant a la Generalitat escolaritzar un discapacitat en un institut ordinari.

Rigau, que insisteix que la voluntat del seu departament, és "que tots els alumnes estudiïn prioritàriament en centres convencionals", recorda, no obstant, les dificultats amb què s'han trobat els països que han suprimit els centres especials. Ella és partidària que, a diferència del que reclamen les plataformes de pares, siguin els especialistes qui dictaminin en quin grau l'alumne pot estar en una escola ordinària i en tot cas "quines mesures addicionals i quins suports específics necessita el centre que acull aquest menor". "S'ha de buscar l'equilibri", ha sentenciat la titular d'Ensenyament.

RECURSOS SUFICIENTS

"Una de les principals novetats del decret", ha subratllat la consellera, "és que, al ser l'informe de l'EAP vinculant, l'administració educativa queda obligada a proporcionar a les escoles tots els recursos que necessitin". Per això, ha afegit, la nova normativa ve acompanyada també per una memòria econòmica, que no ha concretat però que, segons el que està inicialment previst en l'esborrany, serà aplicable a quatre anys vista. 

Per als implicats, en canvi, el caràcter vinculant de l'informe de l'EAP ("que de fet ja ho era fins ara", objecten) no suposa cap garantia, entre altres raons "perquè els mateixos EAP són organismes dependents de l'Administració, cosa que significa que actuaran segons els criteris que aquesta els predetermini", apunta un expert. De fet, Ensenyament està treballant ja amb aquests equips sobre quins criteris han d'aplicar-se de forma homogènia a Catalunya. Els afectats temen que això suposi que en èpoques de retallades pressupostàries els dictàmens dels psicopedagogs siguin més restrictius que en èpoques de bonança econòmica.

Notícies relacionades

El TSJC obliga la Generalitat a escolaritzar en un institut un alumne amb necessitats especials

L'escola inclusiva flaqueja a secundària per falta de pautes

"Aquest decret sols tindrà sentit si és realment ambiciós, i la informació que tenim fins al moment ens fa dubtar que ho sigui. En els més de 30 anys que fa que la Generalitat té competències en matèria educativa, aquest serà el tercer decret que regula l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives específiques", ha lamentat la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva a Catalunya.

PROGRAMA PER DESPRÉS DE L'ESO

L'esborrany del decret, ha destacat Rigau, preveu també que els alumnes amb necessitats educatives específiques puguin estudiar durant quatre anys per obtenir una titulació de formació professional, en lloc dels dos anys previstos en els currículums per a la resta d'alumnes. L'objectiu és que aquestes persones puguin obtenir un títol (o una acreditació de mòduls) que els obri les portes per incorporar-se en un futur en el món laboral, tal com vénen reclamant des de fa temps les famílies.