L'autor i director Pere Riera ordeix a 'Lluny de Nuuk' un drama sobre els secrets d'un clan

Algú va dir que les famílies les haurien de prohibir, però així és la vida, i la ficció –tan agraïda a la seva existència– segueix aprofundint en els seus inacabables revolts i possibilitats. El Teatre Nacional de Catalunya estrena dijous, dins del projecte T6 de promoció de la jove dramatúrgia catalana,Lluny de Nuuk, un descens als inferns d’un clan familiar, amb autoria i direcció de Pere Riera (Canet de Mar, 1974). Sergi Belbel, director del teatre públic, parla entusiasmat d’un text «magnífic» que, vaticina, «donarà la campanada i sorprendrà» l’espectador. «És una proposta rabiosament contemporània i al mateix temps amb un rotund classicisme en la seva construcció dramàtica». La culminació perfecta, afegeix, d’una brillant temporada del T6 després de les divertidesM de Mallol, de Carles Mallol, iA mi no em diguis amor, de Marta Buchaca.

La trama deLluny de Nuuk (fins al 30 de maig a la Sala Tallers) es destapa amb una celebració. Falta una hora i mitja perquè es casi l’Elsa (Rosa Boladeras), la filla d’una família de classe alta, i es reuneixen, contents i emocionats, els seus parents. El pare (Jordi Banacolocha), tres germans (Lluís Villanueva, Joan Negrié i Òscar Castellví), i la tieta Àngela (Àngels Poch), germana de la mare, que ja és morta. Hi apareixen també l’Íngrid (Míriam Iscla), ex del germà gran; la nòvia del mitjà (Anna Moliner), i el Toni (David Vert), un exempleat de l’empresa de caramels de l’estirp. De cop, el descobriment d’un fet inesperat serveix de detonant que fa esclatar els conflictes reprimits.

‘Mascletà’ de revelacions

Els secrets explosionen com en una «autènticamascletà», assegura Riera, que va plantejar un retrat molt coral, sense protagonistes, «en el qual tots els personatges evolucionen i van traient a la superfície les seves revelacions més fosques. Tinc un equip d’actors de primera divisió i vaig voler que juguessin tots el màxim possible». Per a Belbel, aquest engranatge de l’elenc en una partitura sense solistes és «una proesa» de l’autor. És molt difícil, assegura el també dramaturg i director, «aconseguir en una obra la participació coral, sense papers principals, i ell ho ha aconseguit». «Són nou històries relacionades», afegeix Negrié.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El títol (Nuuk és la capital de Groenlàndia) remet a un «metafòric paradís gelat on fugir de les brutícies i desordres», explica Riera, que ha evitat els localismes i les connotacions llatines per universalitzar la història. «Vaig demanar als actors que abordessin l’obra des de la distància, amb contenció, a la manera sueca», addueix el director, que nega haver-se inspirat –«almenys conscientment»– en l’aclamadaCelebración, del danès Thomas Vinterberg, estremidor retrat del costat fosc d’un pare i la seva prole.

Riera dissecciona les entranyes podrides de la seva família mostrant les frustracions, els odis i els afectes, les intrigues i les lluites de poder, els fracassos de parella... «Podria ser casa nostra, la dels nostres avis o la d’un empresari de qualsevol país del món. El patriarca sempre ha fet el millor per als seus fills. Almenys ho ha intentat a la seva manera. Però veurem si els fills opinen el mateix». Segons sembla, raona el dramaturg, l’ésser humà no té remei i està «indefectiblement condemnat a fer la vida impossible a bona part dels seus congèneres».