Una immersió a les clavegueres

Els excrements i el paper higiènic es desfan abans d’arribar a la claveguera. La simple caiguda a través de les canonades de l’edifici provoca que quan arriben al subsòl urbà s’hagin diluït en l’aigua bruta. No passa el mateix amb les tovalloletes i les compreses llençades pel vàter, que floten mentre es desplacen per la claveguera fins a la depuradora. Aquesta és una de les moltes lliçons que es veuen i s’aprenen en una de les excursions gratuïtes que cada mes es fan a la xarxa de clavegueram de la ciutat.

L’activitat, organitzada per La Fàbrica del Sol, de l’àrea municipal de Medi Ambient, està oberta a tots els públics i es porta a terme un dissabte al mes, si bé entre setmana també es programen recorreguts escolars.

El grup es reuneix davant d’un edifici de finals del XIX a la cantonada del passeig de Sant Joan amb València. L’immoble té la mateixa edat que la claveguera que es visita, com explica Óscar Monferrer, guia i mediambientalista.

Després d’una xerrada sobre la xarxa de clavegueres de la ciutat (creada per Pere Garcia Fàrias el 1891 i que consta de 1.693 quilòmetres), Monferrer respon a les preguntes de la quinzena d’exploradors. ¿Rates? ¿Pudors?«Les rates fugen de la llum i del soroll, de manera que és difícil veure’n. Si us en trobeu alguna, segur que és cega i sorda». I tothom riu.«La pudor es nota només quan entres, després t’hi acostumes». És cert. Però, abans de comprovar-ho, els visitants reben una gorra de paper, com les que es fan servir en un quiròfan, un casc blanc de paleta i uns guants de plàstic.

«Quan les clavegueres s’omplen, la brutícia arriba fins a les parets; per tant, val més evitar tocar-les», avisa el guia mentre una visitant fa una ganyota de fàstic. Un cop equipats, els 15 excursionistes baixen a la claveguera a través d’una trapa metàl·lica oberta a la vorera, per a sorpresa de conductors i vianants.

Reixes contra els pispes

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La claveguera visitable és gran, molt alta i ampla. Només cal ajupir-se una mica al principi. El túnel té dues voreres. Per una hi va el guia, i per l’oposada, el grup. Entre les dues línies transcorre un petit riu d’aigua fecal pel qual navega, de tant en tant, alguna tovalloleta de nadó encara sense dissoldre. Primera lliçó pràctica.

Les altres classes vénen encadenades, com l’aigua bruta que no deixa de fluir a centímetres dels peus. Sota l’asfalt hi ha cascades, com la que salva el desnivell quan la claveguera travessa les vies de tren del carrer d’Aragó. També hi ha reixes amb pany, per dissuadir els lladres, a prop de bancs i joieries. I si plou, es disposa de 10 minuts per sortir a la superfície abans que el col·lector s’ompli d’aigua i porqueria. Això, a més, serveix per mantenir a ratlla les rates,«que saben nedar però no bussejar», aclareix Monferrer. I una altra curiositat: els únics tubs que passen per la claveguera no són de gas, ni de llum, ni de telèfon. Són d’internet.