L'edifici del 'Núvol i cadira' presumeix de nova imatge

Coronada per la increïble obra Núvol i cadira, la Fundació Antoni Tàpies ocupa des de l’any 1990 l’edifici del carrer d’Aragó, 255. Un edifici que va ser construït per Lluís Domènech i Montaner el 1879 i que va acollir la seu de l’editorial Montaner i Simon fins al 1981, quan va tancar. El singular immoble acaba de ser restaurat i reobert al públic.

Amb la intenció de recuperar el llegat d’aquesta editorial i tot el material perdut, la fundació va començar un treball d’investigació, encara en curs, en què les aportacions ciutadanes han estat fonamentals per reconstruir la història de l’edifici, que es pot conèixer més a fons gràcies a les visites guiades que s’organitzen una vegada al mes.

Principi del Modernisme

Designat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1997, aquest edifici, juntament amb la casa Vicens de Gaudí, va ser una de les primeres mostres del modernisme arquitectònic de la ciutat. De fet, es tracta de la primera construcció de l’Eixample que integra l’obra vista al casc urbà. La façana incorpora elements simbòlics referents a l’activitat de l’edifici com ara el nom de l’editorial, rodes dentades que recorden la maquinària i els bustos d’autors com ara Cervantes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Després de diverses reformes, no només l’edifici ha experimentat canvis, sinó que la fundació ara vol acostar més l’art a la ciutadania exposant la col·lecció privada d’objectes de Tàpies que tant han influït l’artista. Un dels atractius d’aquesta nova fase és la instal·lació, a la terrassa de l’edifici, d’una maqueta del famós Mitjó, que els visitants admiren amb atenció.

La finca s’estructura en tres plantes. On s’ubicava la maquinària, avui s’hi pot visitar la mostra Antoni Tàpies. Els llocs de l’art. En l’espai que havia estat el magatzem, ara hi ha la biblioteca. I, finalment, a la casa del conserge s’hi instal·laran les oficines de la fundació.«Estic sorprès pel canvi del lloc i emocionat al veure el que era la meva habitació. Les coses han d’evolucionar», afirma somrient Albert Marlí, un dels fills del conserge.