Xavi Berraondo homenatja en un film el seu germà assassinat

El seu germà Jordi va ser assassinat fa nou anys i ell li rendeix homenatge amb un terapèutic «cant a la vida i a l’amor» que l’ha ajudat a cicatritzar el seu immens dolor. El cineasta i periodista Xavi Berraondo

–germà també del periodista Eduard Berraondo– estrena demàEns veiem demà, una pel·lícula autobiogràfica, amb alguns elements de ficció, en què fabula amb la hipòtesi d’una possible dissociació de la realitat quan morim.

Després del xoc per la pèrdua, el director barceloní va voler portar la història del crim a la pantalla. La policia va interrogar la dona i el sogre del seu germà mort però el jutge va arxivar el cas per falta de proves. Els fets donaven per a una intriga policial, però dos anys després, elaborat el dol, va optar per enfrontar-se a la tragèdia des d’un altre angle. «No volia fer un docudrama o un film de denúncia sinó un homenatge a una persona extraordinària. Volia que la pel·lícula respirés el seu esperit i la vaig escriure des de l’amor, no des del ressentiment i la tristesa», sosté el director i guionista.

En la narració, Berraondo aboca les seves experiències emocionals en el seu àlter ego i protagonista, el Xavi (Marc Cartes), i ressuscita el seu germà Jordi (David Selvas) per especular sobre els límits de la bogeria i la dicotomia ficció-realitat. La trama explica com el Xavi, atrapat en una crisi vital, comença a rebre trucades del difunt i a citar-se amb ell. El seu deliri i la seva trobada amb una noia esquizofrènica, Azucena (Mercè Llorens) –personatge inspirat en malalts mentals de Ràdio Nikosia– el portaran a qüestionar la seva salut mental i a replantejar-se el sentit de la vida.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

«Fantasiejo –explica Berraondo– sobre què passaria si quan ens morim els nostres mons es fragmentessin en dues realitats: en una estaríem morts i en l’altra seguiríem vius entre els nostres». És una dissociació, afegeix, que aborden algunes cultures i que pateixen els esquizofrènics quan, incapaços d’acceptar la realitat, construeixen una ficció paral·lela.

«NOTO QUE ÉS AQUÍ» / A més de Berraondo, el públic també ha experimentat l’efecte catàrtic de la història. «A Hollywood un jove actor em va explicar entre llàgrimes que el va ajudar a entendre les sensacions que havia tingut després de la mort del seu avi». Al director, que prepara un guió sobre l’absurd de les guerres,Ens veiem demàl’ha acostat al seu germà. «Cada cop el sento més present. Noto que és aquí; que estic vivint tot això a través d’ell i ell de mi. Estaria orgullós i encantat amb aquesta pel·lícula».