Laia Torrents: «Som uns operaris del so»

–Estrenen el seu nou espectacle Torn de nit

–No. L’únic que balla en aquest espectacle són els pistons i les electrovàlvules. Estrenem al Mercat perquè el teatre on ho havíem de fer a Barcelona, que és molt important, ens va dir que si estrenàvem a Temporada Alta, que coproduïa l’espectacle, ens n’oblidéssim. Per sort, Cesc Casadesús, el director del Mercat, es va interessar per nosaltres. Si no hagués sigut per ell, s’hauria vist abans en altres llocs que a la nostra ciutat.

–El seu espectacle gira entorn del treball en una fàbrica. D’allà va sortir el material per construir una orquestra mecànica. ¿Com se’ls va acudir?

–Jo havia planificat (Laia Torrents és enginyera industrial) coses per a aquesta fàbrica, que és de galetes. Quan van desmuntar una línia de producció ens van trucar per si ens interessaven les màquines. Roger Aixut va utilitzar gran part d’aquest material per crear l’orquestra. Té cinc mòduls. Dos reprodueixen sons de percussió, un altre, de vent, el quart, de corda i el cinquè sona a acordions i altres mecanismes.

–Quin xou.

–Quan s’activa algun dels seus mecanismes una llum l’il·lumina. També hi ha projeccions. Mostren tant les últimes hores de funcionament de la planta de producció de galetes com detalls de com funciona la nostra orquestra mecànica. Combinem el seu so amb el d’altres instruments, com un piano, guitarres elèctriques, saxo baríton, clarinet o la berra, que és un contrabaix de tres cordes fet per nosaltres... Però aquest espectacle va més enllà de la música.

–En escena apareixen amb granotes blaves. ¿Solidaritat obrera?

–Forma part de la dramatúrgia de l’espectacle.Torn de nités un homenatge a les fàbriques i els seus treballadors. Són persones que, com nos-altres, treballen de nit, amb màquines, sorolls i moviments repetitius. Nosaltres som operaris de la música i treballem amb màquines que en lloc de galetes fan so.

–¿Quin serà el pròxim repte de l’orquestra mecànica?

–Un concert a l’Auditori dins del Sónar, on esperem extreure nous sons. També hi ha un cantant italià que hi està interessat. L’orquestra ha millorat molt des del seu debut a Salt. Arribem justos a l’estrena però qui vingui avui o demà al Mercat veurà que li extraiem molt més potencial.

–Al final serà més famosa la màquina que els seus creadors.

–La màquina és només una part de l’espectacle. Un cec hauria de disfrutar igual de totes les evasions mentals que produïm amb la música. L’important és l’espectacle en si, amb 15 peces instrumentals.

–¿D’on sorgeix l’interès per crear nous instruments?

–Al principi, de la necessitat. El Roger no tenia diners per comprar els instruments i va començar a crear els seus. Amb aquests vam descobrir sons i timbres diferents, fora del que és convencional. Evidentment aquests instruments tenen menys prestacions però són únics. L’orquestra mecànica no té les dinàmiques de tempo i expressivitat d’una orquestra de músics però ofereix unes textures, uns timbres i una dificultat d’execució que va molt més enllà d’una orquestra convencional.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Els afecta la crisi?

–La notem però no ens podem queixar. Per sort estem en terreny de ningú i no tenim competència. Però hi ha més bolos a Espanya i a l’estranger que a Catalunya.