La Pedrera descobreix el llegat del polifacètic fill de Marià Fortuny

Marià Fortuny i Madrazo (Granada, 1871 – Venècia, 1949) va registrar més d’una vintena de patents que inclouen des de processos d’estampació fins a un sistema de navegació, passant per un nou paper fotogràfic i una paleta de colors propis. Va transformar l’espai escènic teatral amb una tècnica d’il·luminació indirecta i l’anomenada Cúpula Fortuny –un quart d’esfera que feia de reflector i trencava amb els cels pintats dels decorats tradicionals–. Va dissenyar i va confeccionar el primer vestit considerat una obra d’art, el modelDelphos. També es va dedicar a la pintura, al gravat i a la fotografia; i, a més, va ser un empresari d’èxit. Així doncs, ¿qui va ser Marià Fortuny? Respondre a aquesta pregunta, mostrar tota la seva trajectòria i reivindicar-lo com un artista total que volia aconseguir a través de l’art la bellesa en tots els ordres són els objectius deFortuny. El mag de Venècia, la mostra que l’Obra Social de Caixa Catalunya dedica al creador a la Pedrera fins al 27 de juny.

Es tracta de l’exposició més exhaustiva –reuneix 300 peces, la majoria provinents del Museu Fortuny de Venècia– que s’ha fet mai sobre l’artista fora de la ciutat italiana i la primera que pretén donar una visió de totes les facetes del creador. Encara que l’empresa no és fàcil ja que la figura «rica, polièdrica i inquietant» del que en la seva època va ser conegut com elPetit Leonardo, en referència a la seva capacitat d’inventiva i a la seva personalitat polifacètica, «genera més interrogants que respostes», explica Giandomenico Romanelli, comissari de la mostra. I la primera incògnita per resoldre és el perquè del seu gran desconeixement. L’oblit a Espanya es deu, possiblement, al fet que la figura del seu pare, el reconegut Fortuny deLa batalla de Tetuan, el va eclipsar. I la poca fortuna internacional és, segons Romanelli, «fruit d’un gran equívoc cultural, ja que la seva obra i la seva figura s’han associat a la decadència» de finals del segle XIX quan en realitat eren una «icona de la modernitat» pels seus múltiples interessos i la seva llibertat en el llenguatge

artístic.

EL VESTIT DELPHOS / La mostra comença i s’acaba amb el cèlebre vestitDelphos (foto siluetejada), la confecció del qual va suposar la consagració internacional de Fortuny. Entremig hi ha espai per a totes les tècniques i disciplines que l’artista va practicar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La història deDelphos va començar el 1909, en una època en què les dones encara portaven cotilla. Fortuny va proposar una simple túnica de seda prisada, i d’inspiració hel·lènica, com a indumentària. Cada vestit tenia un color únic que l’artista obtenia banyant-lo amb 15 tints diferents, i uns 400 plecs que permetien que la tela s’adaptés al cos de la dona. La peça ràpidament va ser cobejada per artistes –Sara Bernhardt i Isadora Duncan– i aristòcrates –la baronessa Rothschild i Luisa Casati–. Fins al punt que la fama deDelphosno es va extingir amb Fortuny sinó que encara avui és una peça apreciada: Susan Sontag, el 2004, va ser amortallada amb un d’aquests vestits per exprés desig seu.

PeròDelphos no és res més que la culminació d’una llarga activitat centrada en el disseny i l’estampació tèxtil que va portar Fortuny a tenir un taller amb cent treballadors, obrir botigues a París i Londres i a ser glossat per escriptors com D’Annunzio i Proust. Aquest últim va ser qui el va batejar amb el sobrenom d’El mag de Venèciaja que per ell, els vestits, colors i teixits de Fortuny eren la millor representació de l’esperit de Venècia, d’una ciutat, en aquell moment, més somiada que real.