El 'Mitjó' de Tàpies arriba avui a BCN com a símbol del museu de l'artista

Molta expectació i cap polèmica. ElMitjóde Tàpies, la peça més debatuda de la història de l’art contemporani català, arriba avui a la seu de la fundació de l’artista al carrer d’Aragó, on quedarà instal·lada en una terrassa interior. El guirigall que es va armar quan, a finals del 1991, Tàpies va proposar una escultura de 18 metres amb la forma d’un mitjó foradat per a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), ja és història. «¿Què ens va aportar aquella polèmica? –reflexiona el director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), Bartomeu Marí–. Que malgrat que s’hagi convertit en clàssic, l’art d’avantguarda no s’ha assimilat a les institucions. I això diu molt a favor de l’art».

Gairebé 20 anys després, ningú posa en dubte (almenys públicament) la qualitat de la peça que, al cap i a la fi, acabarà instal·lada a la Fundació Tàpies, que és una extensió de la casa de l’artista. I cadascú fa el que vol a casa seva. «La resurrecció delMitjóés una victòria de l’art sobre la política de pacotilla –afirma Joan Fontcuberta, fotògraf artístic i president de l’Associació d’Artistes Visuals–. Més enllà de la plasticitat i la poètica que expressa, aquesta obra mesura el sentit d’anticipació de Tàpies respecte a la sensibilitat del gran públic: ¡Ni més ni menys que dues dècades!».

L’ELEGIT / Després que el MNAC rebutgés la peça, Tàpies va rebre peticions de diversos països per realitzar l’escultura. Cap va prosperar. Va ser fa poc més de tres mesos quan des de la direcció de la seva fundació es va decidir que una versió encongida delMitjó –de 2,85 metres–, fos el símbol de la nova etapa del centre, que reobre les portes dimecres després de dos anys de reformes.

L’encàrrec exigia tanta mestria com rapidesa i va ser confiat a Pere Casanoves, que ja va demostrar la seva capacitat per materialitzar els desitjos creatius de Tàpies quan, el 1990, va ferNúvol i cadira, la peça que corona la façana de la fundació de l’artista i que en el seu moment també va crear molt de rebombori. Des de fa 40 anys, el taller d’escultura que Casanoves dirigeix a Mataró ha estat una segona casa per a artistes com Palazuelo, Guinovart, Subirachs i ho segueix sent per als més joves, com Antoni Llena, Perejaume, Miquel Navarro i Mariscal. Fa unes setmanes, Casanoves estava en mànigues de camisa instal·lant una escultura de Jaume Plensa al Burj Dubai, l’edifici més alt del món.

El metall no té secrets per a aquest home, que va començar com a artista als anys 60 però, com que amb això no alimentava la família, va acabar muntant el taller amb la seva dona, Rosa Puig: «Ella va aconseguir que aquest taller fos el paradís de l’art». A Mataró s’han forjat escultures tan populars com la torre de Rebeca Horn a la Barceloneta i elDavid i Goliatde Llena a la Vila Olímpica.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

ENCÀRRECS DIFÍCILS / «Cada peça és un repte, amb un llenguatge i una idiosincràsia particulars –diu–. Entre la perfecció de Palazuelo i l’espontaneïtat de Tàpies hi ha un abisme». No el busquin per a encàrrecs fàcils; ell prefereix els reptes: «Disfruto més amb les escultures d’un pintor que amb les d’un escultor. Un pintor no té tants coneixements del material i les seves idees desafien el sentit comú».

Amb 67 anys, Pere Casanoves ha mantingut una relació privilegiada amb els tòtems de l’art. Sempre en segon pla, sempre amb discreció. ¿No es penedeix de no aparèixer en els crèdits? «No. A vegades no pots ser el que tu vols, sinó el que els altres volen que siguis. Però jo m’he divertit molt».