'THRILLER'

'Al límite', Mel Gibson i els dolents

1
Es llegeix en minuts

Martin Campbell

***

Estrena:26 de febrer • Mel Gibson, Ray Winstone, Danny Huston •Títol original:‘Edge of darkness’ • Gran Bretanya / EUA • 117 minuts

«Sóc el tipus que no té res a perdre i a qui res li importa una merda», assegura Mel Gibson en un moment d’Al límite,i s’entén. Després de tot, és el seu primer paper protagonista en vuit anys i, és clar, ja no és el mateix home que va interpretar Max Rockatansky a la sagaMad Max.Es mou lentament, vacil·lant, i la seva cara s’ha convertit en un mapa de carreteres cisellades per l’edat, el càstig i la humiliació –recordem el seu escandalós arrest l’any 2006–. En aquest sentit,Al límite és el fascinant retrat d’una icona de Hollywood que intenta tornar de puntetes al punt de mira dels espectadors, i que ho fa com més bé sap: revelant els seus dimonis i, de passada, fent córrer la sang.

Notícies relacionades

Si la minisèrie en què es basa parlava de l’espionatge de la guerra freda i de la carrera armamentística de l’era Reagan-Thatcher, aquesta pel·lícula és merament una aventura musculosa però políticament inerta

–excepte a l’Iran, les armes nuclears no estan en l’actualitat en l’ordre del dia dels governs– i molt menys intel·ligent del que pretén aparentar a través del seu ús de la violència expeditiva i del seu serpentejant entramat argumental. I si els moments més poderosos de l’original exploraven l’angoixa i els conflictes interns del personatge protagonista, en aquest cas no hi ha espai per a aquestes incerteses espirituals. De fet, si durant la primera meitat de la cinta Martin Campbell aposta per l’estudi de personatge, durant la segona sucumbeix als dictats del cine d’acció i omple el relat de tirotejos i persecucions, la majoria excessius i mancats de sentit. Al cap i a la fi, deixa clar que, en realitat, els seus coquetejos amb el thrillerpolític són únicament una excusa per acompanyar Gibson mentre acaba durant dues hores amb els dolents.