El Museu Thyssen vincula Monet amb l'art abstracte

Els mestres de l’abstracció nord-americans–Rothko, Pollock, De Kooning, Rich-ter, Joan Mitchell i Sam Francis– van girar la mirada cap a l’impressionista més representatiu, Claude Monet (1840-1926), a mitjans dels anys 50 del segle XX i van agafar de la seva obra més tardana la inspiració dels efectes de la llum, el color i la pinzellada. Aquesta influència en el desenvolupament del moviment abstracte és el que treu a la llum el Museu Thyssen de Madrid en la mostraMonet y la abstracción (del 23 de febrer al 31 de maig).

Els responsables de la pinacoteca, el conservador Guillermo Solana i la comissària Paloma Alarcó, han buscat un model d’exposició que enriqueix l’experiència del visitant. D’aquesta manera, es relacionen uns corrents artístics amb altres mitjançant un diàleg entre els mestres en què l’espectador pot apreciar múltiples connexions.

Les sales del Thyssen i de la fundació Caja Madrid –un maridatge que ha donat a llum 14 exposicions– han estat pintades de vius colors perquè la mida mitjana dels quadros de Monet no sigui absorbida per les grans obres dels abstractes.

Amb tots els detalls cuidats i destacant l’interès didàctic, la mostra

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–de més d’un centenar de teles, algunes de les quals són del museu Marmottan de París, que a l’estiu acollirà l’exposició– s’obre amb dues obres de Turner, que va exercir en Monet la influència que després aquest va tenir en els abstractes. Aquests van descobrir el pintor francès 30 anys després de morir a Giverny, a prop de París, amb el jardí del qual quasi es va mimetitzar. D’aquest món impressionista es mostren tres fotos d’Henri Cartier-Bresson que, si no fos per la tècnica i el color, podrien passar per obres de Monet.

LA COL·LECCIÓ / Excepcionalment, la baronessa Carmen Cervera va ser a la presentació de la mostra, per a la qual ha prestat diversos quadros de la seva col·lecció particular –valorada entre 600 i 800 milions d’euros– i sobre la qual està en converses amb el Ministeri de Cultura. Dimecres passat va dinar amb Ángeles González-Sinde, però no va arribar a cap acord perquè l’Estat prorrogui el lloguer de la col·lecció durant 25 anys. «Crec que arribarem a un acord abans de final d’any», va comentar als mitjans.