Cristóbal Gastó: «La depressió comporta la pèrdua total de sentir qualsevol plaer»

El psiquiatre Cristóbal Gastó s’enfronta cada dia a la sensació d’ofec i a la mirada apocalíptica de persones que entren en la fosca espiral d’una depressió. El consultor sènior de l’Institut Clínic de Neurociències de l’Hospital Clínic imparteix avui, en aquest mateix centre sanitari, una lliçó magistral sobre aquesta malaltia.

–¿Quins símptomes determinen que una persona pateix una depressió?

–Hi ha un senyal difícil de captar però bàsic a l’hora de diagnosticar la malaltia: l’anhedonisme.

–¿El contrari de l’hedonisme?

–És la pèrdua total i absoluta de la capacitat per experimentar plaer. El que sigui: sexual, artístic, gastronòmic, intel·lectual o social. És el símptoma clau, no el té cap altra malaltia. És enormement dolorós. Molts amics li diuen a una persona deprimida que es distregui, que viatge. ¡No pot! És incapaç d’establir una relació, la companyia l’inquieta.

–¿Altres indicis?

–Insomni sever freqüent, profund sentiment de tristesa, un intens cansament, angoixa global, hipotèrmia, poca resistència a l’estrès, restrenyiment, orinar poc i una sèrie de pensaments variables.

–¿Quins són els més habituals?

–Sentiment de culpa, misèria, ruïna, por de patir una malaltia física i idees hipocondríaques.

–¿La depressió té cura?

–Un 75% de pacients responen al tractament antidepressiu. Però de cada 100, 15 moriran per suïcidi.

–¿Com es pot suportar el suïcidi d’un pacient?

–No som els psiquiatres els que induïm al suïcidi, però davant la mort t’envaeix un sentiment de fracàs absolut que et fa estar més alerta la següent vegada.

–¿Què deprimeix al segle XXI?

–No ens deprimim més que fa 4.000 anys, però ho fem de manera diferent. Avui els occidentals tenim molta menys tolerància davant l’estrès i davant la frustració que segles enrere. Un desastre ens desestabilitza moltíssim.

–¿El més difícil de superar?

--L’ésser humà aguanta dolor, humiliacions, fins i tot tortures, però mai pot pensar que no hi ha sortida, tant real com imaginària. Llavors deixa de lluitar. La depressió és la malaltia que més ràpidament fa perdre el grau de resistència. Provoca desesperació, un sentiment de total incurabilitat, aquesta angoixa vital no la té ni un malalt de càncer.

PONÈNCIA SOBRE LA DEPRESSIÓ AL SEGLE XXI

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Hospital Clínic. Villarroel, 170.

18.30