Tàpies recupera el controvertit mitjó per al seu renovat museu

Divuit anys després que la societat catalana es dividís entre partidaris i detractors de la idea d’Antoni Tàpies d’aixecar una escultura de 18 metres amb la forma d’un mitjó foradat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la peça es podrà veure finalment en una terrassa de la fundació que porta el nom del pintor. El centre tornarà a obrir les portes el 3 de març vinent després de dos anys d’obres i, en una magistral maniobra, no només exhibirà la nova escultura –aquesta vegada, de gairebé tres metres d’altura–, sinó que té previst disposar tot el material escrit i audiovisual sobre la polèmica que es va generar perquè el públic el pugui consultar.

La Fundació Tàpies va ser creada per l’artista el 1984 per promoure el coneixement de l’art modern i contemporani, i quina millor forma de fer-ho que recuperant l’obra que ha provocat el debat més encès sobre la naturalesa de l’art contemporani, amb el permís de Damien Hirst i el seu tauró en formol. En una entrevista que va concedir a EL PERIÓDICO a finals del 2008, Tàpies va assegurar que sempre ha treballat «sense voluntat de provocar polèmiques», i sobre el cas del mitjó va confessar: «Ni me’n recordava».

Amb vista a la reobertura, la fundació va ordenar la realització de l’escultura a partir de la maqueta original de 18 centímetres que Tàpies va presentar al MNAC i que va ser rebutjada el 1992. La supervisió de l’obra ha anat a càrrec de Ramon Casanovas. La notícia es guardava per al 3 de març, però es va difondre a través d’un altre canal i el diariEl Puntla va avançar ahir. La nova peça estarà instal·lada permanentment en una nova terrassa d’accés restringit de l’edifici del carrer d’Aragó. Segons fonts de la institució, l’escultura no formarà part del recorregut expositiu habitual i només serà accessible durant les visites guiades.

UN MODEL DE PERLÉ / Tàpies havia concebut la seva obra perquè encaixés en l’enorme espai arquitectònic de la Sala Oval del MNAC, per això inicialment es va plantejar com una escultura de 18 metres d’altura. El model era un mitjó blanc de perlé, aixecat per la part del taló i amb dos forats per on el públic podia accedir a un interior ple de filferros. No obstant, l’escultura final no arribarà als tres metres. Els dies 5, 6 i 7 de març seran jornades de portes obertes a la Fundació Tàpies, que organitzarà visites comentades que tindran l’escultura com a protagonista.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La polèmica del mitjó va esclatar a principis del 1992, quan l’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va manifestar que el MNAC no era el lloc adequat per allotjar l’escultura de Tàpies. El patronat del museu estava dividit. Alguns van titllar l’obra d’«aberració» i, des de l’ajuntament de la ciutat, Oriol Bohigas va manifestar que «el mitjó agrada a la gent progressista, culta i intel·ligent, i desagrada als reaccionaris incultes, conservadors i cursis». Al final va pesar l’opinió de la Generalitat. El debat va omplir pàgines en la premsa catalana i internacional, i va adquirir tons de mofa amb l’artista, de qui es va dir que estava en la seva etapa autoparòdica. Des dels cercles intel·lectuals fins a les parades dels mercats, no es parlava de res més.

DIVERSOS MILIONS DE PESSETES // El rebombori que es va organitzar per un simple mitjó –que costava diversos milions de les pessetes d’aleshores, això sí– va acabar donant la raó a l’artista, que sempre ha defensat que una mirada més atenta als objectes quotidians amaga una realitat més profunda. Tàpies també opina que l’art contemporani no és accessible sense un coneixement previ, i a això es dedica la seva fundació.