Una exposició recupera Maria Girona com a pintora

Com moltes altres dones de la seva generació, Maria Girona és més coneguda per serla dona deque per la seva pròpia contribució a la història de l’art a Catalunya. No obstant, ella no ha protestat mai per estar oculta sota la llarga ombra de l’home amb qui va compartir 60 anys de la seva vida, el pintor Albert Ràfols-Casamada, mort el desembre passat. És més, durant la presentació de l’exposicióD’un blau intensa la nova galeria Tatiana Kourochkina, se li va preguntar què sentia al veure les seves obres amb les del seu marit, i no va dubtar a respondre: «M’agraden, però m’agraden més les de l’Albert».

Ens hem de remuntar fins al primer Saló d’Octubre del 1948, que va tenir lloc a les Galerías Layetanas de Barcelona, per trobar obres de Girona i Ràfols-Casamada (entre molts altres) sota un mateix sostre. Més recentment, la producció de tots dos també va protagonitzar exposicions a Can Palauet (Mataró) i a la galeria Leonarte de València. La mostra que es podrà veure fins a finals de març a la sala Tatiana Kourochkina és una prova que ni tan sols la mort ha pogut separar aquesta parella que, segons la comissària Victòria Combalia, va mantenir al llarg de la seva vida en comú una «sintonia absoluta».

VISIONS DIFERENTS / Però aquesta sintonia vital no es va traduir mai en una osmosi artística. Ella no es va sentir temptada de seguir el seu marit pel camí de l’abstracció i la majoria dels seus quadros es mantenen fidels a la figuració amb una forta influència de Matisse, exceptuant els collages dels anys 80, en què deixa volar més la imaginació.D’un blau intenss’obre ambFinestra blava amb cortina blava(1970), que dóna títol a l’exposició, i segueix amb quadros d’interiors domèstics d’estil matissià –comSala d’estar. Calaceit(1981) iL’Estudi(1981)–, paisatges, i flors que Girona ha pintat els últims anys. En total 11 pintures, un collage en què l’artista utilitza estampes antigues i un gravat.

Victòria Combalia va començar a preparar l’exposició amb el matrimoni, que la va ajudar a trobar documents i imatges inèdites que documenten la seva relació, l’estiu passat. Després de la mort del pintor, la mostra serveix dos propòsits simultanis, «reivindicar la figura de la Maria, que va realitzar una lectura moderna del noucentisme, i fer un homenatge a l’Albert». Del pintor s’exposen 16 pintures que s’emmarquen en el període comprès entre els anys 1979 i 2002, i dos gravats.

PINTAR EL QUE ES VEU / La parella solia treballar en estudis separats, però al final del dia «comentàvem les obres i jo l’aconsellava», explicava Maria Girona durant la presentació de dimecres passat. ¿Com és que no es va sentir temptada per l’abstracció? «Jo només pinto el que veig», va explicar. De fet, molts dels seus quadros reprodueixen escenes que transcorrien a les seves cases de Calaceit (al Matarranya) i Cadaqués. Al marge de les quatre obres que formen part de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la majoria de la seva producció està a casa seva o en mans de col·leccionistes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada eren una de les parelles més actives en l’ambient cultural de la Barcelona dels anys 50, 60 i 70 del segle passat. «Eren com un imant que atreia el talent», segons descripció de Combalía, que ha reunit fotos històriques que mostren la parella en les famoses festes de disfresses que organitzaven a l’escola Eina, que tots dos van fundar l’any 1963 a Barcelona.

A casa seva del Putxet hi anaven amics de tota la vida com Francesc Todó, Josep Guinovart i Joan Hernández Pijuan, i tots dos també van ser molt actius políticament. Van participar tant en la famosa tancada de Montserrat contra el procés de Burgos, el 1970, com en les protestes pel cas deLa Tornai la detenció d’Albert Boadella, el 1977. Als seus 84 anys, a Maria Girona li queden poques forces per parlar de tot el que ha viscut.