Els clàssics del rock aprofiten la maduresa i ocupen els escenaris

Els clàssics del rock aprofiten la seva maduresa daurada. Potser són els últims cartutxos d’una generació que ronda la seixantena i que, en alguns casos, es prepara per ser septuagenària. Aquest any hi haurà gires internacionals de gran format a càrrec de The Who, Eagles, Crosby, Stills & Nash, Fleetwood Mac, The Moody Blues i Eric Clapton (amb Steve Winwood), i s’hi han de sumar retorns de molts altres veterans, com ara Yes, Tangerine Dream, Manfred Mann’s Earth Band i Uriah Heep.

El rock del segle XXI, fragmentat en estils i escenes, ha generat molt pocs artistes capaços d’omplir grans recintes d’una manera estable. Així, els anys 60, 70 i, en menor mesura, 80, apareixen com les grans factories de llegendes. Artistes estimats pel públic de la seva generació i referents de capçalera per a aficionats més joves atrets per la mitologia.

The Who és una de les bandes que ho tenen clar. Després de llargs períodes d’inactivitat als 80 i 90, els autors deMy generation han recuperat el temps perdut i el seu últim lustre ha estat molt actiu. Roger Daltrey ha anunciat gira per al 2010, tot i que se’n desconeix la ruta. Els seus contemporanis The Moody Blues, autors deNights in white satin, ofereixen untourpels Estats Units i la Gran Bretanya (cites de gran format com l’O2 Arena londinenc). Continuen els veterans Justin Hayward, John

Lodge i Graeme Edge. I també Peter Gabriel, amb nou disc a punt (Scratch my back, amb un menú de versions), ha confirmat una gira per a la primavera.

UNINT FORCES / En l’escena americana hi destaquen els plans de gira de Crosby, Stills & Nash (sense Neil Young, que prepara expedició pròpia) i una associació que promet fondes alegries als fans del soft-rock: untour conjunt d’Eagles i Fleetwood Mac en què estudien dates a aquest costat de l’Atlàntic. Simon & Garfunkel van actuar a Austràlia i el Japó el 2009 i s’espera que prolonguin el seu full de ruta.

Els Rolling Stones han confirmat que no actuaran el 2010, però es dóna per fet que tornaran en pròximes temporades. Una dada: el 2013, Jagger i Richards faran 70 anys. Abans, el 2011, serà Bob Dylan qui serà septuagenari. També per a Ray Davies passa el temps (en té 66), i potser per això fa un mes va anunciar que està pendent que el seu germà Dave superi els seus problemes de salut per reflotar The Kinks el 2010. La tornada de Led Zeppelin, en canvi, es dilueix per la negativa de Robert Plant.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

TORNA ULTRAVOX / Moltes altres formacions anuncien noves ofensives: Yes, Tangerine Dream, Focus, Uriah Heep, Wishbone Ash, Manfred Mann’s Earth Band... A part dels grups en gira permanent, com ara Deep Purple i Status Quo. En la generació dels 80 també hi ha moviments: torna Ultravox, 23 anys després de la ruptura, amb el seu quartet més popular, encapçalat per Midge Ure.

A tots aquests artistes se’ls agrupa sota una etiqueta,classic rock, discutida, amb connotacions de residència d’avis, però que dóna cobertura a un negoci que, amb la crisi discogràfica (i elsroyaltiesa la baixa), ha llançat una generació en edat de jubilació a la carretera. I el món és avui més gran que als 70, quan les gires es limitaven a Amèrica del Nord, l’Europa occidental i el Japó. Elclassic rockté les seves webs, les seves radiofórmules adultes (a Espanya, els menúsretroguanyen pes) i les seves revistes. Alimenta la tesi que, en el rock, res no supera laedat d’or dels 60 i 70. Una idea debatible. Però la batalla del públic ja la tenen guanyada.