Ketell Berthois: «Per veure complert un propòsit, has de fer teu el compromís»

A la Xina, quan s’acosta la fi de l’any, les famílies dediquen uns dies a netejar a fons casa seva. No es pot entrar en el nou any amb la casa bruta. En tots els països, la fi de l’any marca una frontera psicològica. L’any nou és un trampolí de bons propòsits, com deixar de fumar, aprimar-se o buscar feina. Des d’un cim imaginari, visionem amb facilitat una vall amb els camins cap a les metes. Però, ¿on queda després tanta bona intenció? Katell Berthois acompanya les persones en el camí cap als objectius professionals o personals que s’han fixat.

–¿Per què l’any nou impulsa tants objectius?

–De la mateixa manera que és moment de tancaments comptables, ho és de balanços. Això invita a fer una reflexió, que habitualment no fem, sobre l’any que s’acaba i el que es vol aconseguir en el pròxim.

–Trobar feina, per exemple.

–Sí, en temps de crisi, aquest és sens dubte un dels propòsits més comuns. Per exemple, per a persones més grans de 40 anys, alguns, fins i tot, alts càrrecs acostumats a entrevistar candidats, no a ser els entrevistats, i amb una visió restringida de les seves possibilitats.

–¿Quina és la seva feina en aquest cas?

–Obrir possibilitats on la gent no les veu. Si amplies el camp de visió, amplies la capacitat d’acció de la persona. Primer cal treballar bé la part emocional, on es predisposa l’acció. Algú sense feina, o víctima d’un ERO, pot tenir l’autoestima molt baixa, tot i que no sempre ho sembla.

–¿Què requereix un bon propòsit?

–Ha de ser desafiador, encara que realista, concret i formulat en positiu. No és el mateix voler deixar de ser pobre que proposar-se guanyar 3.500 euros al mes.

–¿On ens encallem?

–A vegades, veiem un sol mitjà per aconseguir-ho, quan n’hi pot haver més. Volem estar en forma i ens apuntem al gimnàs, però no hi anem. Uns altres ens autolimitem: m’apunto a anglès, però em considero una negada per als idiomes. I també passa que a molts dels nostres propòsits els falta una motivació interna real.

–¿Com la podem distingir?

–Reflexionant sobre el per a què faré aquest esforç. L’objectiu ha de tenir sentit per a tu. Només així pots fer teu el compromís d’arribar fins al final, prescindint de les pressions socials o del nostre entorn. Aquesta és una de les claus per veure complert un propòsit, encara que estar compromès no garanteix l’èxit.

–¿Què més es requereix?

–Acceptar que el canvi suposa acció i pot implicar esforç, adaptació a nous costums, incomoditat...

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Algun consell per al 2010?

–Disfrutar del camí cap als objectius. Encara que no s’assoleixin, aquests camins en van obrint altres, i d’aquesta manera sempre evolucionem.