Una fortalesa amb aire antic que va protagonitzar la història moderna

La caserna del Bruc, antigamentBruch, aixecada a poca distància del palau de Pedralbes, té un aspecte una mica fora del temps. El seu estil emula alguns castells medievals francesos, però la seva ornamentació és més moderna. Per la seva presència, el seu color i els merlets és, potser, la caserna més caserna que queda a Barcelona.

Va ser projectada el 1929 per dos enginyers militars, el coronel Vicente Martorell Portas i el tinent Vicente Martorell Otzet.

Durant la Restauració, l’escassetat de fons que es podien invertir per a destí militar impedia resoldre el problema dels aquarteraments militars a la ciutat.

De les casernes que es van projectar en aquell període molt poques van arribar a terme i, en general, van haver d’esperar fins al segle XX. Així, entre el 1870 i el 1890 es van projectar uns quants aquarteraments, un d’ells al municipi de Sant Martí de Provençals, per allotjar la caserna de cavalleria Gerona, i a tocar es va decidir aixecar-hi el Bruc.

Construcció alentida

Els avatars d’un període històric complicat van alentir la construcció de tots els edificis i fins i tot se’n van postergar uns quants, com la caserna del Bruc, que va haver d’esperar el canvi de segle i fins i tot el canvi d’ubicació. Va ser la Junta Mixta la que va donar empenta a aquesta obra, que ocupava cinc illes de cases, incloent-hi els camps esportius.

El projecte comptava amb un pressupost inicial d’una mica més de sis milions de pessetes i preveia d’allotjar la brigada d’infanteria que ocupava les casernes de San Fernando i del Bonsuccés.

La tendència d’aquells moments inicials del segle XX era traslladar els acantonaments militars als voltants de les ciutats, cosa que la caserna del Bruc sembla ignorar, perquè la zona, encara amb costums rurals, s’encaminava ràpidament a convertir-se en zona residencial.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

De tota manera, des del punt de vista militar amb un ull posat en la inquieta situació interna, aquesta caserna estava en immillorables condicions, per la seva proximitat a la residència reial i el traçat de la Diagonal, per arribar a qualsevol punt de la ciutat en molt poc temps.

Durant la dictadura, la seva presència, amb escuts i emblemes que a poc a poc van sent desterrats dels seus murs, la massissa presència a Pedralbes semblava un símbol de la negació de la llibertat.