Apoteosi nasal de Belén Esteban

Són uns autèntics mestres. Em trec el barret. Fa més d’una setmana queJorge Javier Vázquezi el seu esquadró de xafarders delSálvame, T-5, estan immersos en l’Operació nasdeBelén Esteban, i han aconseguit un macramé, una orfebreria, una mena demarteléetelevisiu sobre els treballs de reconstrucció nasal d’aquesta senyora que no m’estranyaria que l’any que ve tornessin a donar-los un altre Premi Ondas. Durant tota la setmana han transformat elSálvame diarioen una espècie de caixa de ressonància, de tambor, de megàfon, sobre l’operació estètica de la sevastarmés indiscutible. I ahir a la matinada, com a colofó, van convocar el doctorVila-Rovira, l’artesà que ha culminat la gesta d’esculpir-li un nou septe nasal a la senyoraEsteban.

¡Ah! Els ha quedat una sessió memorable, a mig camí entre el xou i el cientisme de barri de rodalies. Posat el doctor davant una immensa pantalla amb l’egrègia imatge, enphotoshop, de la cara de l’operada, i assistit perJorge Javier Vázquezen el paper d’escolà, ens han anat repuntant els treballs nasals realitzats a través d’un tros de cartílag extret de les seves costelles, més el plus d’un lífting de les ulleres, que les tenia molt sortides. ¡Ah! L’excitació dels xafarders era superlativa.Karmele Marchante, sense anar més lluny, va informar tota la ciutadania que aquest mateix doctor ja li havia practicat temps enrere una colossal lipoescultura de cames, a més d’unes infiltracions de vitamines a la cara, i que se sentia com nova. I l’alegria va ser indescriptible. No sabem, aquesta és la veritat, què devia estar pensant el virtuós cirurgià davant d’aquell guirigall, però consignem una dada que potser ens dóna una pista. En un moment donat, veient els deliris que en aquell plató se succeïen, va exclamar:«Aquí han dit que jo he fet una obra d’art. Jo no he fet cap obra d’art, jo he fet el que he pogut.»O sigui, va intentar el cirurgià, per un instant, recautxutar aquell plató injectant-li uns grams de sensat pragmatisme líquid. No va servir de res. Regnava el paroxisme. Arribats en aquest punt podem pensar en el que passarà els pròxims dies, quan es presenti l’operada i ensenyi a tot Espanya el seu nas. Pot ser apoteòsic. El santuari de Lurdes haurà de tancar per falta de pelegrins.