Les claus de la cartellera
La meca del cine es mira al mirall a 'Algo pasa en Hollywood'
Barry Levinson repassa un món ple d'egos a partir de les memòries del productor Art Linson

REFLEXIÓ I ACCIÓ. Bruce Willis, Robert De Niro, John Turturro i Stanley Tucci, en una escena d’’Algo pasa en Hollywood’.
Si algú fes una pel·lícula sobre el lloc on vostè treballa, probablement vostè i els seus companys de feina estarien encantats de la vida al veure-la. També és gairebé segur que la resta del món no compartiria aquest entusiasme, i és lògic. Però
Hollywood no entén de raonaments lògics, i per això acostuma a mirar-se al mirall per encapsular el seu propi reflex, deformat amb intencions masoquistes o vanitoses, en pel·lícules com Algo pasa en Hollywood.
Basada en les memòries del productor Art Linson sobre la seva vida en el cine, la nova pel·lícula de Barry Levinson mira amb cinisme mesurat un món ple de dives, artistes dements i altres narcisistes. De totes maneres, no fa falta veure-la per saber una cosa: una regla d’or per mantenir-se viu en aquest món és no mossegar la mà que et dóna menjar. Així doncs, encara que apunta reflexions sobre el sobrepès dels egos i de la desequilibrada pugna entre el comerç i l’art, el film és més aviat un lament per la por a l’ostracisme que pateixen els productors que una crítica a les pel·lícules que produeixen o, en general, a una màquina que dedica obscenes sumes de diners a projectes estúpids.
Sobre el paper, Blindado podria encaixar en una descripció tan poc amable, però no ens precipitem a assenyalar-la amb el dit acusador. És cert que es tracta d’un thriller criminal ple d’acció sovint ultraviolenta, però no només passeja amb el cap ben alt la seva vocació de cine de sèrie B sense psicologia o molestes dobles lectures, sinó que, en bona part gràcies al talent implicat en el film tant darrere de la càmera –el director d’origen hongarès Nimrod Antal ja havia demostrat que sap rodar cine de gènere amb molt múscul però sobretot amb molta personalitat– com davant: Matt Dillon, Laurence Fishburne, Jean Reno.
SOBRE ROBATORIS / Els seus personatges no s’anomenen Senyor Marró o Senyor Taronja però és molt probable que hagin vist Reservoir dogs. Al principi d’aquesta història, ells i alguns altres xerren amb una cervesa a la mà sobre robatoris fallits i robatoris triomfals, i revelen sense malícia esquerdes en el sistema de seguretat de l’empresa de transport on treballen. Com Tarantino i altres teòrics sobre atracaments perfectes ens han ensenyat, el seu pla meticulosament pensat per sortir de pobres acabarà en un desastre sagnant. ¿No s’ho haurien d’haver imaginat? Probablement ho van fer, però de vegades un home ha de fer el que ha de fer.
Que l’hi diguin als protagonistes de Mal día para pescar, primer llarg del celebrat curtmetratgista Álvaro Brechner. Jacob von
Oppen (Jouko Ahola) és un excampió mundial de lluita lliure, envellit i borratxo, convertit gairebé en atracció de circ pel seu representant, Orsini (Gary Piquer), un bocamoll buscavides que es passeja per la vida actuant com si tingués el control però que sempre espera un miracle. Tots dos es dediquen a viatjar per Sud-amèrica, visitant petits pobles i abusant de la credulitat de la seva
gent.
SALOMÓN SHANG DENUNCIA / Però, per la pèrdua d’aptituds físiques o per esgotament moral, els seus dies s’esgoten de manera ineludible. Si la seva història sona tràgica, és perquè realment ho és. Però també és còmica. És rara. Si els germans Coen s’unissin amb Arturo Ripstein per fer un remake d’El lluitador, de Darren Aronofsky, probablement el resultat seria una pel·lícula semblant a
aquesta.
Notícies relacionadesDe ben segur que Orsini s’entendria bé amb Salomón Shang, una figura peculiar del panorama cinematogràfic català. Per situar-nos, aquest director fa a velocitat endimoniada pel·lícules afectades i sense complexos com ara La zona de Tarkovsky i Reencarnación, i fa poc va fer pública una carta oberta per criticar que el seu nou treball, Cinéclub, ha estat l’única pel·lícula catalana del 2009 que no ha rebut cap subvenció de la Generalitat. Ateses les dificultats que sembla que pateix per dirigir, té sentit que el film pretengui funcionar com un lament per l’agònica situació del mitjà fílmic. Cinéclub parla d’una sala que tanca, perquè en el món modern l’experiència del consum de pel·lícules en col·lectivitat ha perdut la seva raó de ser. Sembla que, d’una manera o de l’altra, el cine no pot deixar de reflexionar sobre si
mateix.
- L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Baròmetre sanitari 2025 Un 20% dels espanyols ha necessitat atenció mèdica per problemes de salut mental l’últim any
- Tragèdia a l'aeroport El relat dels viatgers de l'avió que va succionar un home a Milà, ja aterrats a Astúries: "Va venir corrent, va passar per sota i vam sentir una vibració molt forta"
- Els Oscars de les sèries Les millors sèries d’aquest any: coses que els Emmy 2025 no haurien d’oblidar