Buenafuente dirigeix Godoy en un monòleg sobre les mentides

El mestre Godoy no necessita que ningú li dirigeixi i retoqui la seva aguda i brillant conversa, però la fama catòdica sempre ajuda. Així és que en el seu retorn als escenaris l’humorista uruguaià, establert a Barcelona des del 1974, estrena un espectacle gairebé dirigit per Andreu Buenafuente i amb Berto Romero com a coordinador del text. El gairebé el van aclarir els implicats mateix en la presentació de l’obra, Verás que todo es mentira, que s’estrena al Club Capitol l’11 de desembre.

«Ens vam assabentar que Godoy estava preparant una nova obra i vam voler donar-li suport per la gran admiració i afecte que li tenim. Però quan ens vam posar a treballar amb ell, ja tenia la proposta molt muntada i només li hem fet quatre tocs per ajustar-la», va explicar el seu amic Buenafuente, que va apel·lar a la solidaritat entre còmics en aquests temps d’esmolada rivalitat, especialment en una «televisió sotmesa als índexs d’audiència». «El periodisme –va criticar– està passant pel moment més baix de la seva història».

Godoy els va agrair a tots dos haver-lo ajudat «a riure’s més de si mateix». «Buenafuente –va revelar l’humorista– volia carn per al cartell promocional: amb la cara ben a prop, que es vegi que vell que sóc, totes l’arrugues, les ulleres i la cara de puto de tants anys de cabaret i lluita», va dir de broma l’artista, de 68 anys, que al xou inclou incisives al·lusions als seus televisius col·legues, que el van animar a «fotre’ls canya».

En el seu treball «més reflexiu», el veterà malabarista de paraules –que va passar un parell de lustres amb Esperando a Godoy– disserta sobre «la gran mentida que vivim». Parla sobre la vida, la mort, la religió, Déu, la felicitat, l’estupidesa... «El món està tan ple d’estúpids que si volessin ennuvolarien el sol», dispara convençut. I sobre sexe: «Un jugador de cartes em va dir que el sexe és com el mus, si no tens una bona parella, més val tenir una bona mà».

En la línia dels seus anteriors muntatges, esquitxa la seva «xerrada», com ell la defineix, d’agudes sentències d’autors com Shakespeare o Gilbert Keith Chesterton, l’anomenat príncep de les paradoxes, a qui recorre fidelment en molts dels seus textos. «La mort és el preu que hem de pagar per haver viscut», el cita Godoy, que ha pres prestat d’un vell tango aquell Verás que todo es mentira que dóna títol i sentit al seu nou espectacle. «La vida no és més que un gran conte explicat per un idiota».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L’AUGE DEL GÈNERE / Entre cites i gràcies, Godoy va recordar que quan ell va arribar a Espanya, als 60, en el seu ofici només hi havia Gila i Joan Capri. Ara, segons va informar Buenafuente, hi ha censats uns 234 monologuistes còmics, un boom que es va iniciar amb El club de la comedia. «És un humor realista, lineal, descarat, directe a fotre canya... que omple les platees d’un públic jove que se’n riu de coses quotidianes», va afegir el presentador, que va repartir elogis al «mestre» Godoy i al seu jove col·lega Berto Romero.

«Tots dos –va comentar el presentador de La Sexta– tenen un món propi, una cosa que molt pocs humoristes aconsegueixen. Els seus textos no els podrien dir altres. Són diferents, com passava amb Pepe Rubianes. Berto té una mica de Gila». En això va convenir Godoy, que va lamentar que ara domini un humor «molt pla». «Hi ha molts còmics, però no tenen el nivell de Gila o Capri». «De noies n’hi ha poques –va intervenir Berto–. Perquè tenen coses més importants a fer. Han evolucionat més».