Testimonis del Sants fabril Un trio de xemeneies molt emblemàtic Fàbrica Serra-Balet El Vapor Vell Can Batlló Casaramona

AVINGUDA DEL Paral·lel, 51

Un trio de xemeneies molt emblemàtic

Aquestes tres xemeneies són emblemàtiques, no només del Paral·lel, sinó també de Barcelona. Aquest espai urbà va ser ocupat des de fa molt temps per diferents companyies elèctriques, com la Sociedad Española de Electricidad, la Compañía Barcelonesa de Electricidad, Riegos y Fuerza del Ebro i Fecsa-Endesa. La seva ubicació en aquest lloc era necessària perquè encara no es comptava amb la tecnologia necessària per transportar electricitat amb poca pèrdua a grans distàncies, i a més la proximitat amb el port li subministrava carbó primer i fuel més endavant. Així, la central estava una mica lluny del centre de Barcelona i al mateix temps prou a prop de les indústries que s’estenien per tot Sants. La generació d’una central tèrmica necessita xemeneies, i aquestes tres van néixer per força, però no al mateix temps.

La primera es va aixecar el 1896, amb 60 metres d’alçada; la segona, amb alguns detalls constructius propis d’aquella època, seria construïda 12 anys més tard, i la tercera, el 1912.

Durant la guerra civil, aquestes tres xemeneies van ser el blanc preferit dels bombarders nacionals, amb la idea que la ciutat es rendiria si es quedava sense llum. El novel·lista Max Aub explica que després de cada atac aeri molts es preguntaven si les xemeneies es mantenien, i això els aixecava l’ànim. En l’actualitat són part del patrimoni històric de Barcelona i als jardins que s’estenen al seu costat es donen cita els patinadors de tot Europa.

Begur, 44-52

Fàbrica Serra-Balet

La xemeneia que ens ocupa va pertànyer a la firma Manufacturas Serra-Balet, SA, que es va constituir el 1913 i es va mantenir fins als anys 80. Dedicada als filats de cotó i barreges, el seu capital inicial va ser de cinc milions de pessetes. En l’actualitat, la xemeneia i els arxius de l’empresa, que es guarden repartits en entitats oficials, són testimonis d’un passat ric en emprenedories industrials i el seu correlat, els reclams sindicals. Aquesta xemeneia també és coneguda com la de l’Olivereta, perquè la plaça del mateix nom s’estén als seus peus.

Passatge del Vapor Vell, 1

El Vapor Vell

El Vapor Vell va ser una de les fàbriques més antigues del districte (1846) i era propietat de Joan Güell, que havia emigrat a Cuba i allà va fer fortuna. Es diu que a l’illa caribenya Güell hi va arribar a monopolitzar el mercat de l’Havana, en part per inversions fetes en el tràfic d’esclaus, un negoci molt rendible en aquells temps i que reportava no pocs guanys a més d’una testa coronada centreeuropea. Les calderes de vapor proporcionaven força a la fàbrica tèxtil i d’aquí li ve el nom que avui porta la Biblioteca Vapor Vell, que ocupa una part de l’antiga fàbrica.

Can Batlló

Gran Via, 179

Una idea del que va ser al seu dia Can Batlló la dóna el fet que el 1953 tenia 1.800 empleats (vuit de cada deu eren dones). Va començar a funcionar la segona meitat del segle XIX, a les terres ocupades abans per Can Mangala, a prop de l’estació de Magòria, que comunicava amb un ferrocarril de via estreta Sant Boi, Martorell i Igualada. Aquesta indústria, com bona part de les més grans, es dedicava a les filatures i els teixits de cotó. Es diu que els conflictes sindicals i un atemptat van precipitar el seu tancament, el 1964. Es va transformar en magatzems i dipòsits.

Marquès de Comillas, 6-8

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Casaramona

Aquest edifici fabril tanca aquesta ruta justament perquè no té xemeneies, i això marca un salt en la qualitat de les indústries de Sants. Va ser inaugurada el 1913 i era considerada d’una gran modernitat perquè no usava electricitat i acabava amb el fum. El projecte de Josep Puig i Cadafalch va tenir en compte els desitjos del cotoner Casimir Casaramona en el sentit de construir-la pensant a evitar els incendis. En l’actualitat, la seva figura d’obra vista i el conjunt de naus d’una sola planta acull el CaixaForum, el centre cultural de la Fundació La Caixa.