El Mercat de Sants assumeix els canvis amb quasi un segle de vida

Hi havia una vegada un mercat a l’aire lliure, com gairebé tots els de la seva època, al carrer de Sant Crist, que, amb el pas del temps, es va establir on avui hi ha la plaça d’Osca, per fer la seva última moguda fins a l’actual assentament, sobre el carrer de Sant Medir; emplaçament que, amb els anys, va cedir el seu nom a una estació de metro: Mercat Nou. Estem parlant del Mercat de Sants.

En el cas dels mercats de Barcelona podem parlar d’una família que es va anar ampliant segons les seves necessitats, aprofitant els canvis que es produïen. Per tant en el seu desenvolupament hi va tenir molt a veure la supressió de les muralles de la ciutat i, al mateix temps, el procés de desamortització que va recuperar per a l’ús civil terrenys de l’Església considerats improductius.

Els antecedents

Van precedir el Mercat de Sants, que al segle XIX era un poblat dels afores, els de la Boqueria i Santa Caterina, tots dos nascuts poc abans d’acabar la primera meitat d’aquell segle. Gairebé 40 anys més tard, en l’Exposició Universal de 1888, Barcelona va fer una altra estirada, similar a la que va fer amb els Jocs. En pocs anys es van construir els mercats de la Concepció, Llibertat, Hostafrancs, Clot i Sant Martí. Una mica després, el de l’Abaceria i el primer assentament del Ninot. Però no només els anomenats van obrir les seves portes i van provocar la sorpresa dels usuaris per la seva modernitat i la higiene amb què se’ls presentaven els productes, hi va haver altres mercats que van arribar en aquells dies: Born, Galvany Sant Antoni i Barceloneta.

Va haver de començar el segle XX perquè erigissin les seves majestuoses naus de ferro, totxo i vidre el de Sarrià, Sant Andreu i el Mercat de Sants. És interessant recordar que en la segona meitat del segle XIX Barcelona tenia aproximadament mig milió d’habitants.

El disseny del Mercat de Sants va anar a càrrec d’un dels principals arquitectes del moment, Pere Falqués i Urpí, que va arribar a ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. El 1913, quan es va inaugurar, aquest nou mercat ja atresorava una interessant cartera d’obres públiques, com l’església de Sant Andreu del Palomar, localitat en què havia nascut, l’Ajuntament de San Martí, la Hidroelèctrica de Catalunya, a prop de l’Estació del Nord, i l’institut Joan Manuel Zafra.

En l’actualitat aquest mercat afronta un procés de transformació profunda per adequar-se a exigències sanitàries i d’oferta que no existien en el seu origen, i com a pas previ a la remodelació haurà de traslladar els seus llocs a instal·lacions provisionals.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El pas, previst per al mes de desembre, també actuarà a la manera de filtre, per reduir les parades que ofereixen el mateix gènere i obrir-se a les necessitats d’un comprador que reclama qualitat a canvi dels seus diners.

Les carpes provisionals seran el primer pas endavant en matèria de renovació de l’antic Mercat de Sants, perquè incorporen i milloren les tecnologies d’enfredat i conservació, al mateix temps que construeixen un ambient agradable per al client, un ambient del segle XXI.