Article de Ferran Monegal: 'Sense Alazne no hi ha Pequín'

Enquistades com paparres, adherides com pops, impossible de treure ni amb aigua calenta, la impertinent i irritant Alazne veu d’espinguet, i la seva mare Meritxell s’han constituït en la taula de salvació d’aquest exercici viatger, mig reality, mig concurs, que es diu Pekín Express (Cuatro). És indubtable: sense Alazne i la seva mama, no hi hauria ni Pekín, ni Express, ni res en absolut. Pot ser que aquesta parella d’estrelletes sorgides sobre la marxa siguin peripatètiques, histèriques i cursis. Però aconsegueixen amb les seves tonteries, plantades i bogeries una audiència magnífica. L’altre dia, assegudes mare i filla en una humil barana d’una humilíssima localitat de l’Índia, es deien una a l’altra, amb un acarnissament molt vistós:

–¡Prou de parlar com una verdulera!

–¡Doncs a mi me’l mengen, aquests indis, me’l mengen!

–¡Que vulgar que ets, filla, que vulgar! Segueix, segueix...

–Doncs saps què et dic? ¡Que vaig a prendre pel cul!

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

I així molta estona, elevant el nyap a categoria televisiva. Doncs bé, cal assenyalar que aquesta parella (Alazne sobretot) aconsegueix repunts d’audiència magnífics cada vegada que evacua per la boqueta. I el programa i la cadena, agraïts, acaben d’impedir que siguin expulsades. És a dir, primer les fan fora, i després, immediatament, les tornen a admetre. ¡Ah! És preciós el que han aconseguit aquestes dues insignificants criatures: elles soletes, amb les seves tonteries quotidianes, les seves poca-soltades i els seus histerismes, estan aguantant tot un tinglado televisiu. Aquest negoci va així.

CARLES BOSCH –. És un exemple palpable de la importància que té la TV pública. Fa 20 anys, quan totes les cadenes eren a Berlín per retransmetre l’esfondrament del mur, Bosch va marxar a Praga. Va ser l’únic. I gràcies a aquest cop de rebel·lia informativa va poder donar testimoni de la revolució anticomunista que s’hi va produir (30 minuts, TV-3). D’aquells successos en van sortir noms fins aleshores desconeguts: el de Václav Havel, el més significatiu. Ara Bosch ha tornat a Praga (Sense ficció, TV-3). Ha conversat amb aquells protagonistes. Lluminós exercici. No es pot buscar a les TV privades. No van a Praga. Elles van a Ambiciones. I a Cantora. I encara gràcies.