El Macba mostra l'obra de Ray Johnson, pare de l'art postal

El 13 de gener de 1995, Ray Johnson va telefonar a totes les seves amistats per anunciar-los la que seria la millor de les seves actuacions: es va dirigir a un pont a Sag Harbour (Long Island, Nova York), es va tirar al riu i va morir ofegat. Va ser el final del pare de l’art postal (mail art) i l’últimaperformanced’un artista contradictori que va començar una brillant carrera al costat de noms com John Cage, Robert Rauschenberg i Willem de Kooning, i va acabar oblidat per tothom després d’un exili voluntari i la renúncia a tota exposició pública de la seva obra. Ara, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), en un intent de treure’l de l’anonimat, n’exposa 300 obres –collages i peces d’art postal–, algunes mai exposades, en la primera retrospectiva que se li dedica a Espanya. El fet pot resultar contradictori ja que l’artista va prendre la decisió de desaparèixer de les galeries i museus, i crear un circuit personal, a través del correu postal, per distribuir les seves peces, però no ho és perquè «la mostra no tergiversa la seva obra», diu Bartomeu Marí, director del Macba.

Ray Johnson (Detroit, 1927 - Nova York, 1995) va començar el 1955 a enviar per correu litografies en òfset per anunciar els seus dissenys i tres anys després va enviar la primera missiva, dels milers que va posar en circulació, amb el precCompleta-ho i retorna-ho, si us plau, que dóna títol a la mostra. En aquestes cartes convidava el destinatari a participar en l’obra d’art ja que «considerava que aquesta obra no estava acabada quan sortia de les seves mans, sinó que necessitava la participació del receptor», apunta Marí.

INVENTOR DE PARAULES / A partir del 1960, els enviaments van ser massius i van significar el naixement de l’art postal. Després de la seva última mostra, el 1972, el correu va ser l’únic mitjà de distribució de les seves peces en un intent de buscar nous sistemes de comunicació per transmetre l’art. Però ¿qui eren els destinataris de Johnson? «Primer van ser els seus coneguts i després els va buscar a través de jocs de paraules o els va escollir pel nom», explica Alex Sainsbury, el comissari. I és que el llenguatge artístic de Johnson es basava en les paraules, la desconstrucció de les imatges, la producció massiva i, sobretot, el collage.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Collages que bevien del pop art

–va retratar icones com Elvis Presley i Marilyn Monroe– i del chop art, terme que es va inventar per referir-se a les moltes vegades que reutilitzava, reinterpretava i refeia les peces. Però aquest no va ser l’únic vocable creat per Johnson que va dirmoticosals collages fets amb els cartrons amb què es pleguen les camises a les bugaderies i va batejar les sevesperformacescom anothingja que eren «una actitud contrària alhappening», segons paraules del mateix artista.