Catalunya dedica 18 milions per mantenir el ceptre de l'esquí

Conté la respiració abans de respondre. Reflexiona un instant. I confessa: «Ens conformaríem que aquesta temporada acabi sent tan bona com la passada», diu finalment. Amb més de 40 anys treballant en l’àmbit de l’esquí, Xavier Nolla n’ha vist de tots colors. Recorda, per exemple, l’època de bonança, com l’hivern 2002-2003, en què Catalunya, en ple auge econòmic, va batre un rècord històric d’esquiadors (2,4 milions), gràcies als metres i metres de neu que es van acumular a les muntanyes. No oblida tampoc el complicat començament, quan encara no hi havia canons per fabricar neu artificial –ell prefereix anomenar-la neu «produïda»– i era inimaginable esquiar abans de Nadal.

L’any passat també hi va haver molta neu –més fins i tot que el 2003– i això va fer que, malgrat que la conjuntura econòmica no era precisament la més propícia, l’esquí català aconseguís salvar els números, amb un balanç final de 2,2 milions de forfets venuts. Van ser, en total, sis mesos i dos dies de neu, la temporada més llarga de la història. I la més primerenca. Ja el 8 de novembre hi va haver aficionats que es posaven els esquís a Masella (Cerdanya).

La campanya d’aquest any, que ja és a punt de començar, encara que de moment sense neu natural, consolidarà noves tendències, asseguren els experts. D’entrada, Catalunya espera deixar clar el seu lideratge al Pirineu, respecte a una Andorra que no viu el millor moment (l’afluència de públic anglès, majoritari al país, va caure estrepitosament la temporada passada) i respecte a un competidor aragonès, l’empresa Aramón, que agafa embranzida auspiciada per importants inversions –la meitat de les quals, procedents de l’erari públic–, però que, tot i així, no va aconseguir prendre-li l’any passat el número u.

COMENÇAMENT IMMINENT / L’objectiu de les estacions catalanes és inaugurar la temporada el 14 de novembre, novament a Masella, que avisa que, si aquella data no hi ha encara prou quantitat de neu ni és de qualitat, l’obertura es deixarà per al dissabte següent, el dia 21. Vaquèira Beret (Vall d’Aran) obrirà el 28, mentre que la majoria de complexos hivernals prefereixen esperar fins al pont de la Constitució.

Per ser realment competitives, les estacions catalanes han fet un esforç inversor significatiu. Els nou principals complexos d’esquí alpí catalans han destinat 18 milions d’euros a l’adquisició i instal·lació de remuntadors i sistemes d’innivació. El 2008-2009, la suma va arribar a 22 milions, però l’Associació Catalana d’Estacions de Muntanya (ACEM)

–la patronal del sector– adverteix que en els 18 milions d’aquest any no hi ha incloses les millores de pistes, les remodelacions d’edificis i algunes altres innovacions, «amb la qual cosa aquest import probablement serà més gran», matisa el gerent de l’entitat, Joaquim Alsina.

NOU RUMB / Amb tot, «al Pirineu només hi ha dues estacions que han construït nous telecadires aquest any: les catalanes la Molina i Masella», destaca Nolla, president de l’ACEM. I únicament dos complexos amplien superfície esquiable: una altra vegada Masella, amb quatre quilòmetres de pistes nous, i Vaquèira Beret, amb dos. La resta es queden tal com estaven. «I això que estem encara sota els efectes de la crisi», observa.

«Ens trobem en un punt d’inflexió», assegura Nolla, que també és director de Masella. El famós binomi neu-formigó ja s’ha trencat, afirma. En concret, a Catalunya i, sobretot, després de la fracassada experiència de la Vallfosca (Pallars Jussà) –un projecte promogut per la constructora Martinsa Fadesa– i de les incerteses que s’han generat, fins a l’últim moment, al voltant de la immobiliària Nozar, actual propietària de Boí Taüll (Alta Ribagorça).

Conscients que el motor de l’esquí ja no són les immobiliàries, el sector busca ara reforçar el paper dels complexos hivernals com a estacions de muntanya, on lliscar amb unes taules subjectes als peus tan sols sigui una més de les moltes activitats possibles. Per això, i perquè cal diversificar el públic, es llancen paquets de vacances per a famílies completes o grups d’universitaris.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Mentrestant, el grup Aramón, que ahir va presentar a Madrid la seva campanya per al 2009-2010, aposta per fórmules més imaginatives com la «d’allargar la jornada d’esquí, amb la possibilitat que l’après-skies pugui realitzar a la mateixa estació, amb concerts de música en directe o sopant en un establiment de qualitat», explica Javier Andrés, director general de l’empresa, participada en un 50% pel Govern d’Aragó i l’entitat financera Ibercaja. L’objectiu, admet Andrés, no és sinó intentar que l’aficionat gasti més a la mateixa estació.

PÚBLIC VALENCIÀ / El grup empresarial inverteix aquest any 20 milions d’euros, la meitat dels quals a les seves estacions de Terol, que cada vegada atrauen més esquiadors valencians, en detriment de Catalunya, fins ara la seva destinació favorita. Al Pirineu d’Osca, després dels 100 milions invertits aquests últims anys a Formigal, sembla que el ritme es frena, a l’espera de poder començar l’ampliació de Cerler el 2010.