Carlota Olcina: "Al plató m'impacten les fotos de Franco"

La catalana Carlota Olcina (Sabadell, 1983) transporta cada tarda els teleespectadors de TVE-1 als difícils anys de postguerra amb la telenovel·la Amar en tiempos revueltos, amb el seu personatge de la compromesa Teresa, la mà dreta d'Ana (Marina San José), la propietària dels Almacenes Rivas. És una etapa de la història d'Espanya que queda lluny per a la jove actriu, a qui vam veure créixer durant els cinc anys que va estar a El cor de la ciutat (TV-3), sèrie que va compaginar amb el teatre, curtmetratges i el cine, amb la pel·lícula Salvador (Puig Antich).

--La vida de Teresa ha canviat molt aquesta temporada. ¿Com ha viscut vostè l'evolució del seu personatge?

--Teresa era una noia de poble que es va haver d’enfrontar a la gran ciutat i a tot el que aquesta comportava: trobar una feina, mantenir la família, canviar les seves relacions socials... Se li va obrir un món a l’arribar a Madrid i, com que és molt lluitadora i té moltes inquietuds, s’hi va adaptar bé. Ara, ja casada, és feliç, encara que les coses se li complicaran.

-–Sobretot, perquè se sent acomplexada respecte a la seva educació en comparació amb les seves noves amistats...

-–Exacte. Això li crea inseguretats i per això vol aprendre a saber estar en societat. Però sempre mostrant aquesta mateixa inseguretat, i això és molt bonic perquè li pot passar a tothom. Això sí, Teresa sempre tindrà els seus valors molt arrelats, els que realment importen de veritat, mai es farà malbé.

–-El seu personatge té un lloc important a Almacenes Rivas. ¿La considera una dona avançada al seu temps?

–-En certa manera sí perquè, encara que té un punt de vista que forma part de l’època, i això és molt lícit, sempre està interessada a aprendre coses noves. Potser no és tan moderna com Ana, però no es vol quedar en un mateix punt, sinó que intenta obrir la seva ment, es planteja les coses.

-–¿Quina és la seva aportació personal al personatge?

–-Tenim bastantes coses en comú. Teresa va arribar a Madrid des d’un poble, mentre que jo ho vaig fer des de Barcelona i sí que anem una mica en paral·lel. Vivim el descobriment de la ciutat, altres maneres de fer, la timidesa amb què et presentes davant de tot i, a poc a poc, va ressorgint la persona que ets. Jo crec que hi poses molt de la teva part en el personatge, i més en una sèrie diària.

–-No obstant, les distancia l’època en què s’ambienta la sèrie, que vostè no va viure...

-–Això és el que més m’agrada. És el que et permet crear personatge, distanciar-te’n. Sobretot considero que les maneres de fer i els gestos també són diferents, no crec que es pugui posar en el personatge cap registre que pugui resultar contemporani.

-–¿Es va documentar sobre els anys 50 abans d’interpretar Teresa?

–-Sobretot em vaig documentar amb la meva àvia. M’agrada imaginar-me-la, amb tot el que conec d’ella i el que m’ha explicat, i pensar com devia viure ella llavors amb la seva manera de veure el món.

-–¿Com es veu vostè caracteritzada de l’època?

–-Ja m’hi he acostumat, i això que al principi costa trobar-t’hi (riu). Però t’hi adaptes ràpidament perquè d’aquesta caracterització és d’on neix el personatge. Jo em diverteixo molt perquè em sembla una sèrie molt teatral. Així estàs una miqueta més a prop del teatre tot i fer televisió.

-–Gràcies a la sèrie, ¿quins aspectes de l’època ha descobert que no coneixia?

–-Per més que s’estudiï a l’escola i que sigui una època que no ens queda tan lluny, és cert que aprens moltes coses. Sobretot, els fets quotidians del moment, els costums, els problemes reals, com el tema de les cartilles de racionament, petits detalls que només pot saber qui els ha viscut. Com que a Amar... es reflecteix tota aquesta quotidianitat, et vas adonant d’aquestes coses.

-–¿Què és el que més li ha xocat d’aquests anys?

-–El que m’impacta moltíssim és tenir tan presents al plató les fotos de Franco, els cartells, els quadros, les banderes, perquè jo no ho havia vist amb els meus propis ulls. Em violenta moltíssim.

–-Malgrat això, ¿no creu que no hi ha gaires referències al franquisme a 'Amar...'?

–-Suposo que quan va començar la sèrie potser sí que hi havia més temes polítics, no ho podria assegurar. Jo crec que aquests últims anys s’han centrat més en aspectes humans, en les relacions personals. Però sempre hi ha personatges que tenen aquesta funció, com aquesta temporada Salvador (Pep Munné, que interpreta un pres polític).

-–Precisament, en aquesta sèrie coincideix amb Munné i amb Nacho Fresneda (Mauricio), actors amb qui ja va treballar a 'El cor de la ciutat'.

-–Sí, un dia vam estar tots junts recordant moltes coses. És maco retrobar-se amb els companys.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–-Aquest any s’acaba la telenovel·la catalana en què vostè va treballar durant cinc anys. ¿Quins sentiments li produeix aquest fet?

–-Jo ja vaig tornar a aparèixer a El cor... a principis de setembre per fer el meu comiat definitiu. Per a mi era com tancar una etapa, una cosa que s’ha de fer a la vida. I va ser una etapa que em va donar moltíssimes coses i de la qual estic superorgullosa, en què vaig fer grans amics i vaig aprendre molt. Va ser bonic retrobar-me amb ells.