La Beckett celebra els 20 anys amb un futur incert

Entre l’alegria per un llarg camí recorregut i la incertesa per un futur associat inevitablement a un canvi de seu. Amb aquest sentiment ambivalent va iniciar ahir la Sala Beckett les celebracions del seu 20è aniversari amb la reposició de Ñaque o de piojos y actores, una de les creacions més recordades d’El Teatro Fronterizo, motor de l’obertura de la sala de Gràcia el 1989. El director, José Sanchis Sinisterra, i els actors, Luis Miguel Climent i Manel Dueso, han recuperat per a l’ocasió el muntatge que van estrenar a Sitges el 1980 sobre dos còmics que presenten fragments d’actes, entremesos i comèdies del Segle d’Or.

En aquesta «cerimònia de la nostàlgia», així la va anomenar ahir Sanchis, s’han retrobat dos intèrprets que es veuen grans i una mica «ñaques», va dir Dueso. És a dir, inútils i ridículs, segons el diccionari. Climent, a més, fa més d’una dècada que està retirat del teatre i temia que li fallessin la memòria i el cos. «M’està costant arribar al final de l’obra».

CONFLICTE IMMOBILIARI / Va ser San- chis qui primer va apuntar la inquietant realitat de la sala, embrancada en un plet amb la immobiliària Núñez y Navarro des de fa tres anys. L’empresa no reconeix el contracte «indefinit» que va firmar Climent amb els antics propietaris. Aquest conflicte coincideix amb la necessitat de buscar un nou espai, més gran i més ben condicionat, per establir les bases de la Beckett del futur.

«No m’explico que les institucions no tinguin una actitud més contundent per salvar la sala», va afirmar Sanchis. El seu successor des del 1997, Toni Casares, va ser contundent en l’anàlisi: «M’agradaria que no fos Núñez y Navarro qui tanqués la Beckett, sinó la mateixa Beckett».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

NOU ENCAIX / Casares va manifestar la seva desil·lusió perquè volia presentar la nova seu coincidint amb aquest acte del 20è aniversari. Però les diferents solucions apuntades per l’Ajuntament no l’han convençut. Tant la Fabra i Coats com el Principal de la Rambla són espais desmesurats per a les seves pretensions (un teatre per a 200 espectadors i un espai d’uns 3.500 metres quadrats), al marge que la primera, a Sant Andreu, s’allunya de la centralitat que desitja. «No hi ha notícia, i comença a ser greu no tenir resolt el futur». Casares insisteix que les administracions han de col·laborar en el nou encaix, dins del sector teatral de Barcelona, d’un espai tan singular com la Beckett. Una sala que es defineix, a la vegada, com un espai d’exhibició i d’experimentació, i per la seva promoció de la dramatúrgia contemporània i el contacte amb el públic.

El director va anunciar ahir la seva intenció de crear una fundació abans de final d’any, amb la idea que es consolidi el futur de l’espai. Aquesta fundació comptarà amb un patronat molt reduït, «i format exclusivament per autors teatrals catalans», va assenyalar Casares. A ells els correspondrà mantenir l’ideari que fa 20 anys va néixer amb l’estrena de Bartleby l’escrivent.