Una exposició descobreix la consciència social de Murillo

Abans del conegut Murillo de les immaculades i les monumentals escenes d’iconografia religiosa del seu anomenat estil vaporós, va existir un altre Murillo. Un pintor que s’estava formant, que optava per un realisme evident, que bevia del naturalisme i que mostrava a les seves obres clares influències de la literatura del segle d’or. D’aquest període incipient, desconegut i poc estudiat, però crucial en la seva trajectòria, tracta El jove Murillo, una exposició recentment inaugurada al Museu de Belles Arts de Bilbao i que estarà oberta fins al 17 de gener.

La mostra, comissariada per Alfonso E. Pérez Sánchez i Benito Navarrete, recull gairebé mig centenar d’obres realitzades per Bartolomé E. Murillo (Sevilla, 1617-1682) entre els 23 i els 38 anys. D’aquestes, 16 peces no s’havien exhibit mai a Espanya. I d’altres, com La Verge amb el nen (1650) i Santa Caterina d’Alexandria (1650), estaven perdudes o mal atribuïdes, i s’han recuperat gràcies al treball de recerca previ a la mostra. L’existència de la primera es coneixia però s’ignorava el seu parador actual. La casualitat va fer que fos descoberta als magatzems d’un museu municipal de Lier (Bèlgica), on se la considerava una obra menor i anònima. A la segona se li havia perdut el rastre des que, al segle XIX, el mariscal Soult, famós per les seves espoliacions d’art a Andalusia durant les guerres napoleòniques, se la va emportar de l’església de Santa Catalina de Sevilla.

DESEMPARATS I CAPTAIRES / A més de les influències pictòriques clàssiques

–Herrera el Viejo i Zurbarán– i les renovadores –manierisme holandès i flamenc–, les primeres obres de Murillo estan fortament afectades per la doctrina social predicada pels franciscans i la literatura del segle d’or, sobretot per la novel·la picaresca, que li va despertar la consciència sobre els éssers miserables i desvalguts. D’aquí surten algunes de les peces més atractives de la mostra: El jove captaire, Vella amb gall i cistella d’ou, Dos nois menjant meló i raïm, La vella gitana amb nen i La vella filadora. Llenços amb desemparats i captaires com a protagonistes en què Murillo no oculta els aspectes més descarnats i mísers de la realitat del moment. Totes cinc es consideren obres mestres del període i és difícil veure-les juntes –per no dir impossible– ja que es troben disperses en diferents col·leccions europees.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Un altre dels conjunts interessants de l’exposició El jove Murillo és el grup que formen sis dels 11 llenços que el pintor va fer per al claustre petit de l’avui desaparegut convent de Sant Francesc de Sevilla. Aquest va ser el primer encàrrec important que va rebre i el que el va consagrar artísticament. I aquesta és la primera vegada que es presenten junts tots sis.

Òbviament, també s’exhibeix iconografia religiosa: sants, santes, sagrades famílies i La Immaculada Concepció amb fra Juan de Quirós.