La saga de 'Millennium' tindrà una sèrie de televisió amb sis capítols i material inèdit

Després de la seva adaptació cinematogràfica, la trilogia Millennium, del suec Stieg Larsson, arribarà també a la petita pantalla convertida en una sèrie de televisió de sis capítols amb material inèdit gravat durant el rodatge de les tres pel·lícules. Precisament, demà arribarà a la cartellera la segona entrega de les aventures de Lisbeth Salander, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina.

Així ho ha anunciat en una entrevista a través de correu electrònic el productor suec Soren Staermose, responsable de l'adaptació cinematogràfica dels tres llibres de Millennium, l'empresa del qual, Yellow Bird, va comprar el 2005 a l'editorial sueca els drets audiovisuals de les novel·les.

90 minuts de novetats

Staermose anuncia que durant el rodatge de les tres pel·lícules --la segona part, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, s'estrena demà-- es va filmar "bastant de material per a una sèrie de televisió composta de sis episodis de 90 minuts".

"Quan arribi a Espanya --Staermose no precisa quan serà--, l'espectador disfrutarà amb més de dues hores de material inèdit", explica.

La segona entrega de la trilogia literària Millennium arriba demà als cines amb una Lisbeth Salander més heroïna i incendiària que mai, i que interpreta de nou Noomi Rapace, "l'actriu ideal per lluitar pels drets de la dona", segons el productor de la saga, Sooren Staermose.

"És la millor actriu per lluitar contra els homes que no estimen les dones, ja n'hi ha prou de ficar-se amb elles. Aneu amb compte, masclistes, perquè Lisbeth Salander està a l'aguait", afirma en una entrevista el productor responsable de l'adaptació al cine de la trilogia Millennium.

La més buscada del país

En aquesta segona entrega, amb el mateix títol a la cartellera d'Espanya que a la novel·la, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, Lisbeth Salander, a més de milionària, és la dona més buscada del país.

Les seves empremtes són a l'arma amb què han assassinat dos col·laboradors de la revista Millennium, a punt de treure a la llum un polèmic reportatge sobre el comerç sexual a Suècia.

La segona part neix amb un grau d'expectació molt més petit que la primera, Els homes que no estimaven les dones, ja que els milers de lectors de la trilogia del suec ja coneixen les cares dels dos protagonistes, el periodista Mikael Blomkvist i la pirata informàtica i bisexual Lisbeth Salander.

Nou director

Amb les mateixes bases en el repartiment de protagonistes, la diferència en l'equip resideix en el director; el suec Daniel Alfredson pren el testimoni en la segona i la tercera entrega del director danès Niels Arden Oplev, responsable de la primera.

Pel productor, el rodatge del segon i el tercer llibre no ha plantejat cap problema tècnic, cosa que sí que va sorgir a la primera part ja que no va nevar prou. "No hi va haver més remei que usar neu artificial, però es va posar a ploure, i això que havíem comprovat no sé quantes informacions meteorològiques", diu de broma.

La primera part també va facilitar la resta de l'adaptació amb l'elecció d'escenaris i vestuari, si bé les dificultats de La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina passen per "una pressió mental tremenda".

Un rodatge dur

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

"Cent dies de rodatge són molt durs", diu Staermose, i destaca que, malgrat retallar personatges i històries de les narrades per Larsson, el secret d'una bona adaptació és "aconseguir que el públic tingui la impressió d'haver vist tot el llibre a la pantalla".

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina revela als espectadors com ja ho va fer Larsson als seus lectors part del passat tortuós de Salander, que, en mans d'institucions psiquiàtriques des dels 12 anys i declarada legalment incapacitada als 18 anys, es converteix en víctima d'una societat injusta i corrupta.