Joaquín Reyes: «Res del que faig és fruit de la reflexió; surt i ja està»

–Des dels seus inicis en el programa La hora chanante i, ara, a La hora chananteMuchachada nui

–Gairebé tots els membres de l’equip creatiu som manxecs. I de sobte es parla d’humor manxec. Però jo no sabria dir si això existeix. Home, hi ha uns trets propis de l’humor de la Manxa, relacionat amb el caràcter de la seva gent: sorneguer, més aviat blanc, absurd, sense ficar-se gaire en la política ni en l’humor negre. Els manxecs som gent molt irònica.

–A través dels seus gags, vostè ha aconseguit popularitzar una sèrie de modismes manxecs tipus chotuno, viejuno, tontuna o chotuno, viejuno, tontunachurretoso

–Afalagador. Són paraules manxegues, sí, però s’ha demostrat que per sobre de tot són gracioses. Sol passar en l’humor: el còmic usa paraules que a la gent li fan gràcia. Fixa’t les que van col·locar en el seu dia Chiquito de la Calzada o el Dúo Sacapuntas. En el meu cas, si aquests modismes han tingut èxit entre la gent ha estat una cosa inconscient. Res del que faig és fruit de la reflexió. És més aviat producte de la intuïció. Surt i ja està. No penso gaire les coses; simplement les faig.

–Per als no iniciats. ¿Pot dir el significat exacte de chanante

–Flipant en grau superlatiu. Una cosa que et chana és una cosa que està per sobre de molar, gairebé a l’altura de flipar. Jo ho vaig sentir a uns valencians i després ells et diuen que no és una paraula que s’utilitzi a València, així que en realitat no sé d’on surt.

–¿Pot explicar en què consistirà l’espectacle de monòlegs que estrena vostè avui al Capitol?

–Simple: un còmic, un micro i una hora i escaig que és un monòleg-monòleg. El que passa és que sempre hi ha alguna sorpresa relacionada amb Muchachada nui. Alguna cançó cantarem, per tirar una mica d’aquestes cosetes que ens han fet cèlebres...

–L’espectacle forma part del cicle de monòlegs en què també participaran o han participat els seus companys de Muchachada nui.

–Raúl [Cimas] em sembla el millor dels quatre. És un tornado de la comèdia. Té sentit del ritme i escriu molt bé. Julián [López] té una cosa que fa que et caigui simpàtic només de sortir a l’escenari; i Ernesto [Sevilla] és molt graciós perquè surt seriós com un all i després de sobte és un tio molt graciós.

–¿S’atreveix a definir-se a si mateix?

–Hum.... (silenci prolongat). Em fa una mica de vergonya. Crec que en el meu cas hi ha alguna cosa referent a les expectatives. De semblar que sóc més del que valc. Arribarà algun dia en què la gent digui: «Però si no n’hi havia per a tant». Jo, per si de cas, ja ho dic abans.

–¿Quins còmics li fan gràcia?

–Molts. Els germans Marx, Benny Hill, Gila, Martes y Trece, Monty Python... També Bill Murray, John Belushi, Chevy Chase... I dels còmics d’ara em sulibeyan els de la corda de Judd Apatow. La comèdia mai ha deixat d’interessar-me. Al principi, no sé gaire bé per què. Ara, perquè és part de la meva professió. Part no. És la meva professió.

–De totes les seves creacions televisives, ¿de quina se sent més satisfet?

–Crec que dels Celebrities, coneguts abans com a Testimonios. He fet més de cent personatges sense canviar la veu i amb l’accent manxec. ¡Una cosa inèdita! Sempre m’ha agradat ficar-me a la pell d’un famós i rebaixar-lo al nivell d’una persona plana. Sé que a Sánchez Dragó el va espantar la paròdia. El contrari m’hauria deconcertat. I també sé que a John Galliano li va agradar. I que Michel Gondry va veure la imitació de Björk i diuen que es partia. Però penso que no devia entendre res. Suposo que li devia fer gràcia veure un mamarratxo vestit de Björk.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Què és l’humor per a vostè?

–És tot allò que et fa riure, que et desconcerta per bé. Un pet, una caiguda, una broma més fina. Alguns còmics treballen des de la vergonya aliena, com Sacha Baron Cohen, però, malgrat les situacions incòmodes, el que busca és el mateix de tots: fer riure o almenys somriure.