Sergi López viu la fi del món en un insòlit film fantàstic francès

En una jornada dominada per les produccions europees, els francesos Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu van presentar ahir al festival de SitgesLes derniers jours du monde, un thrillerfantàstic i apocalíptic (rodat en coproducció entre França i Espanya) que trenca amb els tòpics del gènere. Programada en la secció oficial a concurs, la nova pel·lícula dels directors dePintar o hacer el amor(2005) mostra d’una manera insòlitament realista el caos davant la notícia de la fi del món. En la línia de films comPrimer(2004) iLes revenants(2004), és un exercici de ciència-ficció quotidiana i realista, una pel·lícula a anys llum del cine fantàstic supeditat a l’espectacularitat i esclau dels efectes visuals.

Les derniers jours du mondeés una pel·lícula inclassificable i peculiar, i aquesta última és una de les raons per les quals l’actor català Sergi López, que ja havia treballat abans amb els germans Larrieu, va acceptar donar vida a un personatge secundari fonamental al film: «Sóc fan del que és estrany, sobretot en un món com en el cine, on el convencionalisme acaba prenent la paraula», explica. Per l’intèrpret, el que és més interessant de la cinta és que «parla que el món s’acaba, dels seus últims dies, però no des d’un punt de vista tràgic o dramàtic. D’alguna manera, parla molt d’avui dia, d’una època en la qual tot sembla a punt d’esclatar. És una pel·lícula particular, i cada vegada estic més convençut que m’agraden les coses particulars».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

VIURE EL MOMENT / Protagonitzada pel francès Mathieu Amalric, com un home que busca l’amant davant la notícia de la fi,Les derniers jours du mondees basa en un llibre de Dominique Noguez i, en paraules de Jean-Marie Larrieu «no parla de l’amor, sinó de viure el moment i fer el que es pot fer ara». «En contra dels tòpics sobre les pel·lícules que van d’aquest tema, el protagonista no sembla gaire preocupat pel que està passant. En aquest sentit, és una pel·lícula realista perquè mostra que l’individu viu a la seva manera les situacions de crisi. El protagonista es deixa portar per les coses de l’amor, i això connecta amb el món en què vivim: passen coses horribles, veiem coses horribles per la televisió, però seguim amb les nostres emocions i els nostres desitjos».

EL CURS DE LA VIDA / Projectada ahir juntament amb el film suís de ciència-ficcióCàrrec(fora de concurs) després de la cerimònia d’entrega del Méliès d’Or a la millor pel·lícula europea, la francesaMartyrs(2008), la cinta dels Larrieu no va ser l’únic títol important de la competició que es va poder veure ahir. Després d’haver estat 13 anys sense rodar, el cineasta belga Jaco van Dormael va presentar l’extraordinàriaMr. Nobody, interpretada per Jared Leto, Diane Kruger i Sarah Polley, una original i tremendament bella reflexió sobre el curs de la vida i les oportunitats (tant les que es prenen com les que es deixen passar). En una proposta amb connexions amb les pel·lícules de Michel Gondry, el director de Totó el héroe (1991) explica sense perdre’s en la seva pròpia ambició «la història de la vida a través del cine» i, puntualitza, «no pretén donar respostes, sinó plantejar interrogants».