una OBRA arquitectònica bajo sospita

L'Orfeó Català indaga quant es va embutxacar Millet per l'ampliació

Els auditors busquen si també va inflar els pagaments a altres proveïdors

2
Es llegeix en minuts

Els números de la segona ampliació arquitectònica del Palau de la Música –finalitzada el 2004– tampoc quadren. Ahir, Carlos Díaz, soci del despatx d’Óscar Tusquets, va dir a EL PERIÓDICO que la suma total de la seva factura va ser de 12,5 milions d’euros i no els 15,02 milions que van aparèixer als números presentats per Fèlix Millet. Juntament amb els conceptes d’altres proveïdors, la reforma va pujar, sempre segons l’acusat, a una mica més de 24 milions.

La diferència de gairebé 12 milions va fer que ahir el despatx de Tusquets sortís a la palestra per aclarir qualsevol mena de dubte. «El que em preocupa és que quedi clar que nosaltres no vam passar de presentar un contracte de 9,6 milions a un de 24», va declarar Díaz, que va explicar que tres persones del despatx estan recuperant «totes les factures de fa cinc anys per enviar-les als nous gestors del Palau».

Ahir a la tarda, la nova direcció del Palau de la Música va confirmar que el despatx de l’arquitecte va cobrar 12,5 milions d’euros per la reforma que va fer a l’edifici del Palau, 2,5 milions més del que va declarar Millet.

ALTRES PROVEÏDORS / Els nous gestors van indicar que en les obres d’ampliació hi va haver més proveïdors dels quals encara no se sap quant van cobrar. És a dir, de moment es desconeix si les factures d’aquests proveïdors que van intervenir en la reforma de l’edifici, a més de Tusquets,van pujar als 11,5 milions d’euros declarats o si aquestes partides també les va inflar Millet com la que correspon a la del despatx de l’arquitecte. L’auditoria Deloitte està investigant per als nous gestors aquestes qüestions i s’espera que puguin aportar una mica de llum a mitjans d’octubre.

En els números de Millet hi ha moltes incògnites. Per exemple, ¿per què les partides corresponents a la unió d’edificis i la millora de l’obra existents no figuren a la mateixa partida que la de construcció del nou edifici? «Això ho hauran d’explicar els auditors quan tinguin tots els comptes, nosaltres no podem respondre a aquesta pregunta», explica Díaz. El restaurant, també obra de Tusquets, figura en un desglossament a part.

Notícies relacionades

Tusquets, que solia dir que Millet era el seu millor client perquè ell havia realitzat totes les reformes del Palau, va expressar ahir la seva sospita que altres persones pròximes a l’expresident podrien haver-se beneficiat dels diners desapareguts i que aquest últim podria haver actuat «com a intermediari». «Em temo que no tots els diners desapareguts han anat a parar a les mans de Millet», va dir l’arquitecte, que segueix endavant amb el projecte de l’hotel al costat del Palau, a la cantonada de Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives.

Les administracions públiques van finançar l’ampliació del Palau. El Ministeri de Cultura hi va aportar 12,6 milions d’euros; la Generalitat, 1,2; l’Ajuntament, 900.000, i la Diputació, 300.000. I a aquests s’hi han de sumar 9 milions aportats per la Fundació Orfeó-Palau, dels quals 4,8 milions es van finançar amb un crèdit a 10 anys.