José Ovejero situa un esperpent valleinclanesc enmig de la insensatesa de la guerra civil

Un disbarat sobre la guerra civil: Benjamín té la missió d’aturar el conflicte i recorre una Espanya embogida en un recorregut esperpèntic. L’autor, José Ovejero, madrileny resident des de fa anys a Brussel·les, està disposat a rebre crítiques a dreta i esquerra amb una narració en la qual renuncia voluntàriament a la fidelitat històrica, de la mateixa manera que, opina, els historiadors de la guerra haurien de deixar de banda la ficció alimentada per les seves respectives tendències ideològiques.

Poques novel·les tan ambicioses com aquesta es deuen haver escrit en castellà en les últimes dècades.La comedia salvajeés el fruit d’un triple atreviment. Comencem per la manera en què José Ovejero (Madrid, 1958) es reinventa a si mateix com a escriptor, portant fins a l’extrem l’obligació artística de fugir de l’acomodament. Se li coneixien fins ara dues etapes. Una primera etapa en què, a més de poesia i cròniques viatgeres, va escriure dues excel·lents novel·les d’estil clàssic:Añoranza del héroeiHuir de Palermo. Si bé amb aquestes obres va obtenir èxit i premis, va donar un cop de timó brusc amb la següent,Un mal año para Miki,per endinsar-se amb mestria en el territori d’una literatura desposseïda, a vegades gairebé esquelètica.Nunca pasa nadava ser l’última d’aquella etapa minimalista i tenia ja una certa aroma de fi de cicle. I de cop, ens cau amb aquesta comèdia tràgica, tan salvatge com apunta el títol, esperpèntica, exagerada, divertida, aterridora, fascinant i inquietant.

És atrevit, en segona instància, el plantejament literari. ¿Tornar a Valle-Inclán? ¿Al Valle deLuces de Bohemia? ¿I amb una novel·la sobre (o que transcorre en) la guerra civil? ¿En aquell to artificial propi de l’esperpent? ¿Que potser s’ha tornat boig? Doncs probablement sí. Completament boig. Molt oportú, perquè només la veu d’un boig pot explicar la bogeria d’una guerra. I a sobre funciona. És una impossible però ordenada i simple continuïtat de disbarats, i seria només una comèdia si no fos perquè una mínima consciència ens empeny a mirar amb vertigen cap a l’abisme històric que s’obre més enllà de les tapes del llibre.

Moltes novel·les han denunciat les atrocitats de la guerra des de tota mena de talaies morals. Aquesta es limita a inserir el seu punt de vista en la minúscula i ridícula quotidianitat de les batalles i deixar que aflori el ridícul, la insensatesa, l’enorme estupidesa humana implicada en tot conflicte armat. Només de tant en tant es distancia la mirada per permetre’ns una reflexió sobre el que significa narrar una història.

I això ens porta al tercer atreviment, d’ordre polític, o ideològic. Sembla que l’expressióno dejar títere con cabezas’inventés per a textos com aquest. Doblement: per la cruesa amb què la novel·la mostra els titelles, els fils i les mans que els mouen; i pel tall de la mirada que els escapça. A tots. D’un bàndol i de l’altre. D’una nació i de les seves moltes nacions.

MISSIÓ IMPOSSIBLE / ¿Amb quines eines s’aguanta tot aquest edifici? Amb dues de ben simples: Benjamín i Julia, dos perdedors, dos personatges que es veuen obligats a travessar Espanya en plena guerra sense arribar a saber del tot quina és la seva missió, on han de complir-la, amb l’ajuda de qui i contra qui i, sobretot, amb la certesa que les seves limitadíssimes capacitats no seran suficients per a la tasca. És notori l’enginy, la gosadia i la naturalitat amb què Ovejero els condueix en un recorregut que, d’una altra manera, hauria resultat inversemblant.

A més de Valle-Inclán, també sobrevolen la novel·la les presències d’El Quixot, Vonnegut i, sí, Gila. El millor Miguel Gila. El que decantava el somriure, aixecava el telèfon i deia:«¿Está el enemigo?... ¡Que se ponga!»

LA COMEDIA SALVAJE

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

José Ovejero

Alfaguara. 400 pàg. 19,50 €