La retallada del Segarra-Garrigues crispa els pagesos afectats

Aclaparats i indignats per la contínua retallada de zones de reg, l’ambient es caldeja entre els pagesos que no podran regar el que esperaven del canal Segarra-Garrigues per les restriccions per protegir quatre aus estepàries: el gaig blau, la terrerola, la calàndria i el sisó. A Alfés (Segrià), una població afectada per l’última exclusió de 1.597 hectàrees, els agricultors han arribat a les mans i han acabat als jutjats almenys dues vegades. Dimarts es va celebrar l’últim judici per un enfrontament entre dos afectats que van haver de ser separats per uns veïns. Fa un temps, un pagès es va enfrontar a un altre i li va trencar la camisa. L’agredit, que portava un nen, el va denunciar als tribunals.

IMPOTÈNCIA DELS PAGESOS / Darrere d’aquestes pujades de to hi ha la impotència dels agricultors davant l’ampliació de les zones especials de protecció d’aus (zepes), que a tot el canal afecten fins a 42.515 hectàrees, un 60% de la superfície inicialment regable a les sis comarques per on passa la infraestructura. En el cas d’Alfés, on el tràmit previ de la concentració parcel·lària ja estava molt avançat, determinats agricultors han comprovat que certes finques assignades en el repartiment finalment es queden sense aigua, mentre que algunes de les seves propietats anteriors sí que podran tenir accés al reg.

Un dels que n’han sortit més malparats és Ramon Estopa, ja que les seves finques estan en zona protegida. «La Generalitat ha trencat les regles del joc, en lloc de premiar-me per concentrar les terres se m’ha castigat», diu. El seu germà Josep, també afectat, insisteix que l’extensió de les zepes és injusta. Josep està convençut que, amb l’última ampliació, la Generalitat ha salvat una multa de Brussel·les, però que els pagesos hi continuen perdent perquè no podran regar com preveien. «I tota l’aigua que s’estalviï al canal, ¿on anirà a parar? Doncs a Barcelona», augura.

CRISPACIÓ EVIDENT / L’alcaldessa, la belga Ann Gyles (PSC), no té inconvenient a l’hora de reconèixer que s’està notant la crispació entre els veïns i que les baralles comencen a crear enemistats en un poble de tan sols 250 habitants dedicat a l’olivera, els cereals i l’ametller. A Aspa, una localitat pròxima a Alfés també afectada per l’ampliació, no hi ha crispació sinó desànim, perquè el 2002 un 60% del seu territori ja va ser declarat com a zepa. Josep Ramon Iglesias, president de la cooperativa, té el 90% de les seves terres afectades per la reserva d’aus.

El seu pare, de 75 anys, que ahir l’acompanyava al camp a recollir ametlles, també és un regant a l’espera que l’aigua del canal arribi a les seves terres. Ara, convençut que no veurà el reg a les seves finques, també manté la teoria que «l’aigua de Rialb serà per als de Barcelona».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Cada vegada queden menys pagesos. A la cooperativa del poble, fa 10 anys, hi havia al voltant de 40 socis actius. Ara n’hi ha amb prou feines una vintena en una localitat on resideixen 150 persones. «Ens han tallat les ales de ple, i la responsable de fer-ho ha estat la Generalitat, que no diguin que és responsabilitat de la Unió Europea o del Govern central», diu Iglesias.

INDIGNACIÓ / El pagès expressa d’aquesta manera la indignació amb què els agricultors del seu poble han rebut l’últim capítol del contenciós entre la Unió Europea i la Generalitat. «Els departaments d’Agricultura i de Medi Ambient creuen que amb l’ampliació han salvat la cara, però a nosaltres ens han donat una bufetada», sentencia Iglesias.