Antonio de la Torre: "'Gordos' m'ha deixat estries"

–¿De quina manera es va castigar el cos per fer Gordos

–A finals del 2007 pesava 69 quilos, i abans del maig del 2008 ja havia arribat als 102. Al juliol vaig baixar a 88 i a l’octubre em vaig estabilitzar en 73. Això sí, no és que em posés pel meu compte a menjar com un boig. El procés va ser controlat pels metges.

–No devia ser fàcil carregar amb tot aquest pes extra.

–Caminava diferent, em va canviar el centre de gravetat. Em costava molt respirar i ni em podia lligar els cordons de les sabates. Em va sorprendre la pèrdua de qualitat de vida.

–¿Qui és Enrique, el seu personatge?

–Vaig construir tota una història per al personatge: és un home molt sol, els seus pares potser es van separar quan era petit i va créixer abandonat, infeliç i molt gras. Al col·le se’n reien d’ell i li deien marica. Un perio­dista em va passejar per l’ambient gai de Madrid i em va prestar una part de l’equipatge emocional.

–¿De què són metàfora els seus ­sacsons?

–Una de les grans dificultats que hem d’afrontar és saber aturar-nos a pensar qui som i què necessitem. La nostra gran assignatura pendent és l’educació sentimental, aprendre a acceptar-nos i estimar-nos. D’això parla Gordos.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Què ha canviat en la seva relació amb Sánchez Arévalo després de treballar a Azuloscurocasinegro

–Com a actor em fascina el procés crea­tiu de la recerca, i la incertesa sobre on em portarà. Aquest cop, Daniel em va donar molta llibertat per improvisar. Per això recordaré aquest film tota la vida, i no només per les estries que m’ha deixat.