Els Beatles ajusten per fi el seu cançoner a l'era digital

Ha arribat el dia, el 9 del 9 del 9. Com si es tractés d’una gràcia en homenatge a John Lennon, a la seva esotèrica afició al número nou, la discografia dels Beatles entra avui en l’era digital. Ho fa per la via oficial, amb el llançament de dues col·leccions de 14 discos, una versió en estèreo i una altra en mono, però també per la via extraoficial: des de fa uns quants dies se’n poden descarregar versions pirates que circulen per la web. Potser aquesta és la veritable gràcia i Lennon s’està petant de riure allà on sigui. Resulta que els CD dels Beatles arriben en ple declivi del format, i mentre es firma o no l’acord per poder descarregar-se legalment les seves cançons a través d’iTunes, els internautes no estan disposats a esperar. Ni a pagar. Els gairebé 250 euros que costa la capsa són un altre bon motiu per buscar-se la vida en pàgines gratuïtes.

Sigui com sigui, aquella música en blanc i negre és servida ara a tot color per captar l’interès de les noves generacions, tan acostumades a l’alta fidelitat que difícilment podrien treure suc a la versió original en mono de Twist and shout. El catàleg de la banda de Liverpool substitueix per fi els foscos CD del 1987, quan la tecnologia sonora encara estava a les beceroles. L’expectació és tan gran que Amazon ha esgotat les existències de venda anticipada de la capsa en estèreo. Potser ho podien haver previst, tenint en compte que el recopilatori dels Beatles 1 (2000) és, amb 31 milions d’unitats, el disc més venut de la dècada.

Color i so brillant en els instruments, naturalitat en les veus, definició en els baixos, contundència en les bateries, espai en les orquestracions, dinamisme en els efectes psicodèlics. Encara que realment serà un gran negoci, sembla també una qüestió de justícia, de pura arqueologia musical.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

COM UN ‘REMBRANDT’ / Per més greu que els sàpiga als puristes, les noves versions s’acosten molt més al que John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr sentien quan gravaven que el que han pogut escoltar els fans des del 1963 fins ara. «És com si haguéssim estat sentint els Beatles darrere d’un vidre», diu Mojo. Després de quatre anys tancat a Abbey Road, l’enginyer Allan Rouse diu que remasteritzar els Beatles va requerir «una complexa combinació de tecnologia, coneixement històric i respecte per un objecte sacre, com quan es restaura un rembrandt».

Mentre que els col·legues de generació –Dylan, Hendrix, els Stones, els Who...– han acumulat diverses remasteritzacions de la seva obra, el catàleg dels Beatles feia 22 anys que es mantenia immòbil. Hi ha qui ho veu com un bonic cant del cigne del format CD. També es posa avui a la venda el videojoc The Beatles: rock band. Però això és una altra història.