Un musical rescata les cançons escrites per Vázquez Montalbán

Amb el noble desig de transferir «reflexió» al cap i «emoció» al cor, el director Damià Barbany ha portat a l’escena del Teatro Español de Madrid el cançoner de Manuel Vázquez Montalbán com la crònica sentimental d’un intel·lectual compromès i amant de la cultura popular.

A ritme de pasdoble, bolero o tango les lletres que va escriure Vázquez Montalbán són interpretades aGroucho me enseñó su camisetaper les actrius Teresa Vallicrosa (senyoreta Vázquez), Miranda Gas (senyoreta Mon) i Mónica López (senyoreta Talbán) en una escenografia pròpia de cabaret, on hi ha tres siluetes de la mida real de l’escriptor, amb la mateixa imatge que ja es va utilitzar durant els homenatges després de la seva mort sobtada a Bangkok l’octubre del 2003.

Per arrodonir l’ambient que hauria fet les delícies de l’escriptor barceloní, els membres del quartet de saxo i clarinet, bateria, piano i guitarra porten el nom de quatre personatges populars: Biscuter, Bromur, Carvalho i Charo. I, com no podia ser d’una altra manera, la cirereta final la posa la cançó preferida de l’autor,Tatuaje.

La direcció musical de l’espectacle, que es representarà fins al 4 d’octubre a la sala petita (l’antic ambigú) del Teatro Español, va a càrrec de Manuel Gas.

«Les cançons no menteixen. Els lletristes són els més afortunats fotògrafs de la sentimentalitat», va escriure Vázquez Montalbán aCrónica sentimental de España.

EL POETA / Les 16 cançons formen part de la faceta menys coneguda de Vázquez Montalbán, la de poeta. Sis d’aquestes pertanyen al llibret del musicalGuillermimotta en el país de les Guillerminas, retallat per la censura franquista. Altres peces van ser escrites per als espectaclesFlor de nit, de Dagoll Dagom;Nit de cabaret literari, dirigit per Mario Gas, iSe vive solo una vez, del grup Tábano.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Entre cançó i cançó les actrius reciten fragments de l’obra de l’homenatjat on es recorden els seus primers anys al barri del Raval de Barcelona, quan els nens jugaven al carrer mentre pels celoberts de les cases hi pujava el so de la ràdio amb les veus de Celia Gámez, Estrellita Castro o Imperio Argentina.

Els textos formen part de les «pulsions» de l’autor, segons el director del Teatro Español, Mario Gas, que va comparar el seu «torrent emotiu brutal» amb el de Valle-Inclán.