Massís del Garraf Geologia i art experimental

El massís del Garraf és un dels relleus calcaris més importants de Catalunya i, donades les seves característiques geològiques, un dels paisatges càrstics més interessants del país. L’acció de la pluja sobre la roca ha generat un gran nombre de coves i avencs (n’hi ha catalogats més de 400) i ha modelat un entorn molt particular amb espècies de flora i de fauna autòctones.

Hi ha una pista asfaltada que travessa tot el territori, des de Begues fins a Castelldefels. A través d’aquesta artèria s’accedeix a diversos punts d’informació del parc natural; els més destacats, però, es troben a la Pleta, Begues, Sant Pere de Ribes, Olivella i Olesa de Bonesvalls, que és on hi ha una mostra permanent sobre l’exploració subterrània del massís.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Aquest itinerari s’inicia al ­Centre Experimental de les Arts de Vallgrassa. Seguint la carretera que va de Castelldefels a la Plana ­No­vella, en el punt quilomètric 7.500, hi ha una pista, a vegades tancada per una cadena, que condueix fins a aquesta antiga masia rehabilitada per la Diputació de Barcelona. Després de deixar el vehicle en aquesta cruïlla de camins, s’ha de baixar en direcció a la vall, recorreguda pel torrent (fons) de Vallgrassa. No fa falta arribar a l’edifici. Vora la seca llera s’inicia un camí, a la dreta, que va remuntant la vall.

Sense deixar la ruta més marcada, arribem a les Cocones, velles construccions de pedra dedicades a emmagatzemar l’aigua de la pluja a través de la filtració del terra. Es troben en ruïnes, però antigament eren indispensables per a la vida en aquesta zona. Seguim, doncs, remuntant el fons de Vallgrassa. S’ha d’estar atents a unes marques de pintura que assenyalen la ruta. Per la dreta, comença un camí que va ascendint, és el GR 92-4 (sender de Gran Recorregut). S’ha de posar atenció, ja que la vegetació gairebé l’ha esborrat. Desemboca a la ­mateixa pista asfaltada en què s’ha deixat el vehicle. Continuem cap a l’esquerra i, a la següent bifurcació s’ha d’agafar el camí, asfaltat, que duu a la dolina de Campgras, ­depressió natural típica dels terrenys càrstics. A la dreta ja es pot observar una petita dolina, el pla de Querol. Abans d’arribar-hi es poden veure les entrades d’alguns avencs. Es torna al vehicle per la pista as­faltada.