Mor el metge que va aconseguir repatriar el 'negre de Banyoles'

alphonse Arcelín, el metge d’origen haitià que va aconseguir la repatriació del guerrer boiximà dissecat que s’exhibia al Museu Darder de Banyoles (Pla de l’Estany) gràcies a una campanya de denúncies, va morir ahir a Cuba als 73 anys. Nascut el 1936 a Miragoane (Haití), va estudiar Medicina a Espanya i va exercir la professió mèdica durant anys a Cambrils, localitat de la qual va ser regidor del PSC en el mandat 1999-2003, en l’àrea de Sanitat i Llicències. Arcelín també va ser secretari d’organització i primer secretari de l’agrupació local socialista de Cambrils, i membre del Consell Comarcal del Baix Camp.

El metge es va fer popular per la denúncia que va interposar a principis dels 90 contra l’exhibició del cos dissecat de l’anomenat negre de Banyoles. Tot i que va aconseguir el seu objectiu, el cert és que el regidor socialista va perdre dos judicis contra l’ajuntament de la capital del Pla de l’Estany i va haver d’acceptar que li fos embargat part del sou durant uns anys per poder afrontar les costes judicials, que van superar els 100.000 euros.

Molts veïns de Banyoles van veure en la mobilització d’Arcelín una campanya contra una de les senyes d’identitat de la població i es van resistir a la retirada del boiximà. El pertinaç metge va aconseguir que l’Organització per la Unitat Africana i institucions com les Nacions Unides i la Unesco intervinguessin en l’assumpte i es pronunciessin a favor seu.

Perseguit per la polèmica, l’ajuntament gironí va retirar el guerrer africà de les dependències del museu el 1997. Tres anys més tard, el seu cos va ser repatriat a Botswana, on va ser enterrat en una solemne cerimònia. El negre de Banyoles va rebre la seva segona i definitiva sepultura sense que s’hagi pogut establir del cert qui va ser, on va viure ni on va morir abans que fos dissecat. El naturalista Francesc Darder, que va adquirir el cos a París, afirmava que es tractava d’un cap d’una tribu betxuana mort el 1830, versió que ha estat rebutjada per nombrosos experts.

Segons la història oficial del guerrer, els germans Édouard i Jules Verraux, dos taxidermistes amb una biografia digna d’Indiana Jones, van robar el cadàver de la seva tomba i el van portar a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), on van dissecar el cos abans de traslladar-lo a París, ciutat on regentaven un acreditat establiment de taxidèrmia. Els germans volien exhibir-lo perquè els ciutadans europeus poguessin veure com eren els éssers que poblaven el continent africà.

AUTÒPSIA / L’autòpsia a la qual es va sotmetre el negre de Banyoles uns anys abans de ser repatriat va concloure que el guerrer havia perdut la vida quan tenia uns 27 anys, possiblement a causa d’una malaltia pulmonar o crònica.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Set anys després de la seva repatriació, el Museu Darder de Banyoles va tornar a obrir les portes després de sotmetre’s a una profunda remodelació. El contenciós pel boiximà ha quedat en un segon terme i la instal·lació cultural, que es defineix ara com un centre d’interpretació del llac, ha relegat la història del negre de Banyoles a una petita referència gràfica, en la qual es recorda com s’exhibia el guerrer boiximà al museu.

Al seu costat també es mostren unes radiografies del negre dissecat, però enlloc de la instal·lació és possible trobar cap referència escrita al singular viatge d’anada i tornada que va protagonitzar l’immigrant més famós del poble.