Al llibre de butxaca li prova l'estiu

El llibre de butxaca, com les minifaldilles o les xancletes, es fa més visible en la temporada més calorosa. Aquesta és la primera impressió, l’aparença superficial, però aquesta presència és tan sols la punta de llança d’una consolidació relativament recent que ha cristal·litzat amb fortuna en l’edició en castellà, que els editors tendeixen a situar en els últims sis o set anys i a la qual, ara, li ha tocat la ­dura tasca de lidiar amb la crisi ­econòmica.

Lent, però segur, el format butxaca ha deixat de ser el germà pobre del negoci editorial per consolidar-se com un dels seus pilars més importants. Segons xifres de la Fede­ració de Gremis d’Editors d’Espanya, la butxaca suposa el 9,1% del conjunt de 70.520 títols editats l’any passat, i representa el 12% de les vendes totals. Aquest tipus de llibre manejable i barat, que tant apreci ha despertat tradicionalment en els mercats europeu i nord-americà, no ho ha tingut fàcil per fer-se un lloc important a les llibre­ries espanyoles. Segons Núria Cabutí, directora de la divisió Bolsillo de Random House Mondadori –amb 1.800 títols en el seu catàleg–, la inci­dència d’a­quest format està en relació amb una ­senzilla equivalència: «Els ­països amb més índex lector i els que compten amb un públic lector més jove són els que tenen un mercat més normalitzat respecte al llibre de butxaca. Per això aquí hem trigat més».

Consum estacional

Si un adjectiu està en sintonia amb el llibre de butxaca és el d’estiuenc. La seva portabilitat, el seu baix preu i, per tant, el fet que pugui ser ­considerat un objecte d’un sol ús afa­vo­reixen el seu consum estacional. A Ediciones B, que ha elaborat un estudi de mercat sobre el tema, ho cer­ti­fiquen. «Hi ha gent que els compra de butxaca com a prova i després, si el llibre els ha agradat, l’adquireixen en format més car», adverteix Marta Rossich, responsable d’una àrea que suposa el 30% de la pro­ducció total del grup. «A més a més, el lector ­adquireix respecte al llibre de butxaca una ­relació més càlida, ja que és un volum que es porta a sobre, que es presta i fins i tot se subratlla».

¿El llibre de butxaca està ­cridat a ser el salvador de la indústria ­edi­torial, tal com predeien molts editors a principis d’aquest any? En ple estiu i, suposadament, amb vent a favor, es pot dir que no és ­així.

Segons les dades Nielsen –uns informes que encarreguen secretament les editorials i que donen compte de les vendes reals–, el ­llibre de butxaca ha patit durant el ­ primer semestre de l’any un retrocés del 6,9% davant l’augment del 3,5% de la novetat en rústica o tapa dura

–o més exactament, el que en el ­sector es denomina trade–. Això és ­així perquè el mercat cada vegada més s’apuntala en una sèrie de ­best-sellers inqüestionables que han fet que la crisi –ja reconeguda ober­tament per tothom en el sector– es xifri en un recés de l’1,5% respecte al total de facturació. L’abisme s’obre entre els més venuts –Larsson, Falcones, ­Gi­ordano, Follett i ­altres– i la resta de les novetats, incloent-hi la but­xaca. Valeria Ci­ompi, editora d’Alianza Editorial

–un segell emblemàtic i pioner a Espanya del format, ja que en ­certa manera va recollir el testimoni de la mítica col·lecció Austral amb la voluntat de dirigir-se a un públic menys especialitzat i més ampli– constata que la facturació real ­tampoc revela la verdadera ten­dència dels compradors. «El que apre­ciem és un augment en les devolucions dels llibreters, que són la part més feble de la cadena i no s’atreveixen a tenir gaires llibres en estoc».

Amb tot, la butxaca cada vegada té més presència tant en el que seria el seu terreny natural, les grans superfícies comercials, com a les llibreries especialitzades. «Fa uns anys calia deixar un temps més llarg, d’uns 24 mesos, perquè un text en trade passés a la butxaca. Ara, els terminis s’han escurçat perquè les edi­cions conviuen tranquil·lament en llibreries en funció del seu ús», situa Ciompi. Això suposa que la vida del trade, excepte en els casos dels superbest-sellers amb més resistència a ser transvasats a butxaca, cada vegada és més breu.

Una altra de les tendències en el llibre de butxaca és l’evident millora de la seva qualitat. Si fa uns quants anys les editorials abaratien costos reduint la mida de l’edició original

–jivaritzant la seva lletra amb un greu perjudici per a la vista can­sada del sofert lector– i utilitzant un ­paper de baixa qualitat, ara les ­editorials competeixen per oferir un pro­ducte de qualitat i en oca­sions sofisticat. Però el canvi no és només aparent, sinó que també afecta els continguts. Debolsillo, per exemple, el segell de Random House, ofereix molt material inèdit, igual que ­Ediciones B. Els seus títols romàntics constitueixen un valor segur per a un públic fidel que es mou a través dels fòrums d’internet i interactua amb les editorials sol·licitant llibres de les seves autores favorites.

Però la principal renovació se ­centra en la diversificació de ­l’o­ferta. El llibre de butxaca ja no ­només acull els tradicionals best-

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

sellers, novel·la negra i llibres d’au­to­ajuda, sinó també diferents gè­neres menys ­populars com l’assaig, la ­li­teratura de qualitat, la poesia, els clàssics i en els últims temps, el còmic. Com a mostra, hi ha les ­adaptacions de les velles historietes de ­Bruguera: El capitán Trueno o Zipi i Zape.

Potser el modest llibre de butxaca no és la panacea editorial per esquivar la crisi, però sembla clar que s’ha guanyat un lloc d’honor en llibre­ries i biblioteques.