Peix espasa: El peix més ben armat

Encara que el seu cap ferotgement armat –amb espasa de doble tall, de gladiador romà– sigui reclam en algunes peixateries, el peix espasa no disposa a Catalunya d’un receptari ampli. Precisament per aquesta raó, els habituals de Mercabarna saben que aquest peix té el seu destí a les cuines del sud i, sobretot, a Itàlia i l’illa de Sicília, on se l’aprecia per sobre de la tonyina. A la cuina andalusa, des d’Ayamonte fins a Adra, la carn d’aquest animal compta amb molts adeptes. Una vegada tallada, a rodanxes o en supremes, cuinada a l’andalusa amb vi blanc del comtat de Huelva i amanida amb una allada, és un plat fi, com correspon a un peix blanc.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Precisament, el seu color i textura fa que moltes vegades es vengui com a emperador, sense ser-ho, perquè aquest títol pertany a una altra espècie molt diferent, el luvarus imperialis. Una vegada a la paella, molts peixos canvien d’identitat, i per això, de fet, les receptes dels uns també es poden aplicar perfectament als altres. Hi ha la possibilitat de fer tapes de peix espasa, emperador o caçó, encara que aquest últim sigui un tauró, amb un altre parent, la mussola, que molt freqüentment usurpa el seu lloc. Tots dos ho fan després de perdre les aletes, que s’envien congelades a la Xina, on s’integraran en les afrodisíaques mil i unes sopes d’aleta de tauró.

Si en lloc de peix espasa ens donen agulla, vol dir que seguim dins dels cànons de les tapes andaluses. Estem davant el mateix i saborós peix. Però, aquesta vegada, tallat a daus menuts, més o menys com els del caçó en adob, un altre seriós contrincant a la barra de tapes. L’agulla, sobre una base de verdures, amb un pebrot verd i una cullerada d’orenga, més un bon raig d’oli, guisat a la marinera, té una personalitat important quan l’associem a una mançanilla de Sanlúcar de Barrameda, amb la seva aroma salada, marina. Una cuina senzilla, per a un ingredient per descobrir del qual diuen a Orient que podem quedar-nos amb la seva màgia si ens el mengem guisat, donant-li la forma de mandonguilles. Deu ser cert, però potser és arma, o espasa de doble tall.