Anna Maria Blanco: «Al néixer, la meva néta em va descobrir Japó»

L’agost és un principi i un final. Els aeroports ho saben. La nova terminal del Prat ja ha iniciat el compte enrere en el seu primer estiu. Les seves primeres conquistes de vacances comencen a agafar el vol de tornada i les maletes carregades desouvenirsde destins llunyans han aterrat a Barcelona. Uns estrenen ara aquells dies tan esperats i uns altres ja gasten el bitllet de tornada. La petita toquiota Maïa Coll Uno torna amb els pares al seu país, després de passar 18 dies a Catalunya. Han estat les seves primeres vacances i el seu primer viatge a la terra del seu pare, el David. Aquí ha celebrat el primer aniversari. Per això, el regal més gran ha estat per a la seva àvia paterna. L’Anna Maria esgota a la terminal l’últim contacte físic amb la néta, que, si tot va bé, tornarà a veure a Tòquio la primavera que ve. Quan els cirerers floreixin i pintin el Japó de vermell, l’Anna Maria embarcarà rumb a Tòquio, en la seva segona visita a una illa que la va fascinar.

–¿La seva néta li va fer descobrir el Japó?

–Sí, perquè vaig anar a veure-la quan acabava de néixer, ara fa just un any, i, a més de conèixer-la a ella, vaig descobrir un país impressionant. No m’estranya que el meu fill decidís quedar-se a viure al Japó. Ni tampoc que es casés amb la meva nora. Ja fa cinc anys que viu allà amb ella.

–De tant viatjar lluny, lluny la va trobar. ¿Com ho va viure vostè?

–En realitat no em va sorprendre gaire. Als 22 anys havia agafat una motxilla i se n’havia anat una bona temporada a l’Índia, ell sol. Jo sempre vaig pensar que algun dia faria l’escapada. El David és càmera i fotògraf i estava rodant un curt a Austràlia quan va conèixer la Miwako. Després va tornar a Espanya i, després de set mesos, va decidir anar-se’n a viure al Japó. L’Àsia sempre l’ha atret.

–Ara també a vostè. ¿Què admira del Japó?

–La netedat, l’educació de la gent i l’excel·lent atenció del personal de restaurants i comerços. També el gran respecte que el japonès sent pel medi ambient. Tot està molt ben cuidat. I, malgrat l’enorme densitat de població, l’ordre i l’organització fan que tothom respecti l’espai de l’altre. Ningú es cola mai.

–Tot això que aprendrà la seva néta. ¿I durant les seves vacances a Catalunya, què ha après?

–Les primeres paraules en català. Quan van arribar, em vaig fixar que els pares sempre li deienbyeper acomiadar-se, però jo li vaig començar a dir adéu. I ara, quan li dius adéu, ja entén que s’ha d’acomiadar amb la maneta. També li he ensenyat a jugar a ralet ralet, paga dineret.

–¿Com han vingut a l’aeroport?

–En taxi, perquè jo no tinc cadireta per a nadó al cotxe i, si em paren els Mossos, em multen. En canvi en taxi no es té en compte.

–¿Què li sembla la nova terminal?

–Em fa sentir com si estigués en un altre país, per exemple al Japó. Sí, seria una bona comparació, tan neta, tan espaiosa, amb tanta llum. És com ha de ser. Barcelona la necessitava.

–¿I què farà la resta de l’estiu?

–Estaré a l’Empordà. Hi tenim una casa i ens hi trobem amb amics. Aquest cap de setmana en baixen uns de Perpinyà, amb qui aprofitem per veure’ns a l’estiu, perquè hi ha més temps i estem més a prop.

–¿I els pares de la Maïa ja tornen a treballar?

–Sí, i a més a ells els toca fer un trasllat de casa. Se’n van a viure a una ciutat més petita que Tòquio i a prop del mar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Serà la seva Barcelona al Japó.

–Sí. Potser no serà la seva ubicació definitiva, però de moment podran disfrutar del mar i la calma.