Lars Lindquist: «Vaig de dona perquè m'afavoreix molt»

–En només dos mesos, Summercat suma més de dos milions de descàrregues a iTunes. ¿Sospitava que es produiria una repercussió com aquesta?

–A Espanya fa més de cinc setmanes consecutives que és la cançó més descarregada, i l’àlbum també ha aconseguit molt bones posicions. Potser sí que somiàvem que es podria produir un impacte com aquest, perquè estem orgullosos del que fem i creiem enormement en nosaltres.

–¿I molesta tanta pressió abans del seu debut al festival BAM de Barcelona, el 26 de setembre?

–No, gens, ens encanta. És als concerts on cada aspecte de Billie The Vision & The Dancers surt a la llum, i això ens agrada molt.

–Aquesta cançó ja té cinc anys. ¿L’escriuria igual ara?

–Probablement, no. Gràcies a les experiències que he tingut i al que he anat aprenent, sóc una persona diferent, i aquesta evolució es respira als nostres àlbums.

–A la lletra diu fins a 36 vegades tonight, i només una summercat. ¿Per què no la va titular Tonight?

–Summercat diu molt més de la cançó que tonight; té una capacitat d’evocació directa.

–En realitat és una lletra trista amb una música alegre.

–Ens agraden els contrastos.

– Arran del l’anunci, no paren de rebre missatges de fans espanyols a la seva web. ¿Què és el que més els diuen?

–L’hem classificat i va en aquest ordre: 1) «Felicitats». 2) «¿Quan vindreu a Espanya?». 3) «Perdona el meu anglès». En general, la gent és increïblement amable i entusiasta. La proximitat amb les persones que escolten la nostra música és essencial per a nosaltres.

–Com Radiohead, recolzen l’up to you, que cadascú pagui el que pensi que val la música; que primer l’escoltin per internet i després facin la donació que considerin oportuna. ¿Com va ara la recaptació?

SEnDNo va gens malament. La gent d’Espanya és molt generosa, especialment els catalans. ¿És paradoxal? La majoria de donacions arriben des d’Espanya, Alemanya i els Estats Units. I el millor són les notes que ens deixen. Aquesta proximitat que crea la manera com distribuïm la nostra música ens ofereix la verdadera riquesa, que mai és monetària.

–Però segueixen sense poder viure de la música...

–Sí, un és contractista, dos treballen amb xavals que comencen a tocar, un altre enganxa pòsters i reparteix publicitat, un altre és pintor i una de les noies acaba de graduar-se. ¿Veus els contrastos que et deia?

–¿Per què va vestit i maquillat com una dona?

– A Suècia fa massa fred per actuar nu… ¡És broma! Ho faig perquè penso que m’afavoreix molt i necessito sentir-me elegant quan canto. No té res a veure amb cap manera d’expressar cap tendència, si és això el que em preguntes. És simplement perquè m’agrada la roba que faig servir i em combina estupendament amb el maquillatge.

–¿Com recorda aquells cinc dies a Formentera?

–Genial. Poques hores després d’arribar-hi, John i Gustav van començar a fer plans sobre comprar una casa a l’illa, muntar-hi un estudi… És un lloc impactant per la seva senzillesa. I l’última nit de rodatge va ser especialment bonica. Vam jugar un partit de futbol a la platja contra els actors de l’espot. ¡I els vam guanyar!

–¿Sap que fer festes a la platja i empastifar-se amb fang de l’illa, com a l’anunci, pot comportar multes de fins a 1.000 euros?

–Vaja, no ho sabia. Estic a favor de protegir el medi ambient, però dubto que multar sigui la cosa adequada. Potser té més sentit establir unes normes de comportament perquè la gent pugui disfrutar del seu entorn natural sense malmetre’l.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿I s’atrevirien a cantar una cançó en castellà o en català?

SEnDI tant! Ens hi atrevirem, segur, per decomptat. A més, Fia i Mono parlen espanyol, així que a més d’atrevir-nos-hi, amb seguretat s’entendrà.