Pilar Abella: «El gos Rex s'equivoca menys que els actors»

--No és la primera vegada que intervé en una producció internacional. ¿Com a espanyola, ha estat difícil obrir-se camí a l’estranger?

--He tingut sort. Era a Itàlia perquè el meu pare, que era diplomàtic, estava treballant allà, i a poc a poc vaig començar a fer coses. Després vaig estar treballant a Espanya, però sempre vaig mantenir obert el mercat italià. Dos mercats són millor que un.

--¿Espanya se li havia quedat petita com a actriu?

--¡De cap manera! Jo estic encantada de treballar a Espanya, on tinc la meva família, però en aquesta professió s’ha d’anar on et criden.

--Ja està gravant la tercera temporada italiana de Rex. Això vol dir que la seva experiència en la sèrie és satisfactòria, ¿no?

--Funciona molt bé, perquè es veu en 104 països. Tornar al rodatge cada any és com trobar-se un vell amic. És molt divertit.

--Sobretot, pel fet de gravar amb un pastor alemany.

--Alfred Hitchcock va dir: ‘No rodis mai amb nens o amb animals’. No obstant, com que aquest gos és tan llest i està tan ben entrenat, és una meravella. S’equivoca menys que els actors.

--Hi ha d’haver moltes anècdotes...

--Quan vam fer les fotos oficials de la sèrie a l’estudi, els actors estàvem jugant amb ell i, de sobte, el fotògraf va treure la càmera. El gos ho va veure, es va aturar, va seure i es va situar en posició. ¡Tots ens vam quedar amb una cara de tontos! Sap en cada moment el que ha de fer.

--¿Com és la 10a temporada?

--En l’últim capítol de l’anterior, Rex es va interposar en la línia de foc i va salvar el comissari. En el primer de les noves entregues està malament, perquè li van disparar. És un episodi bastant dramàtic i ple d’acció.

--I el seu personatge, Katia, ¿com evoluciona? ¿Arribarà a una entesa amb l’inspector Fabbri?

--Justament passa una cosa en el primer capítol que em fa dubtar sobre el futur d’aquesta relació.

--¿Què ha estat el més complicat de la seva participació en la sèrie?

--Els termes científics específics a italià. Vaig llegir llibres d’investigació criminal, de medicina forense, i vaig tenir la sort de tenir contacte amb gent de la policia que em va explicar algunes coses. La preparació per al personatge va ser fascinant.

--¿Hi ha molta diferencia en la manera de treballar dels italians i els espanyols a la tele?

--Aquesta sèrie és molt diferent de qualsevol altra espanyola, perquè el rodatge es fa amb molta calma. Vam començar a l’abril i acabarem al novembre. Són més de sis mesos per fer 12 capítols, perquè els tempos són molt llargs: hi ha el gos, les escenes d’acció i les ambientacions reals a Roma.

--¿El nivell espanyol s’acosta al d’altres països en matèria de ficció?

--A nivell de talent arribem fins i tot al dels americans, pel que fa a actors i equip tècnic. Però les productores sí que podrien invertir més diners en les sèries, perquè quan fan productes d’alta qualitat, com Cuéntame..., en què el pressupost és important, es nota i es veu en els resultats de les audiències.

--¿En què fallem?

--Com que sempre estic tan encantada de treballar a Espanya, no hi veig res negatiu. Per exemple, he estat rodant amb Pedro Costa un telefilm sobre el crim dels marquesos d’Urquijo i va ser meravellós. No hi veig grans diferències.

--¿Quin paper ha interpretat?

--El de Miriam de la Sierra, la filla dels marquesos.

--¿Com va abordar el personatge?

--El guió ja era molt fidedigne a la realitat, però em vaig documentar. També va ser interessant veure els vídeos que hi havia de les entrevistes amb ella i parlar amb gent que l’havia conegut. No em venia de gust conèixer-la en persona, perquè cadascú aporta la màscara que volem que els altres percebin i era més eficient veure-la en les seves entrevistes.

--També ha treballat als EUA.

--He tingut bastanta sort. Sóc una mica inquieta i m’agrada experimentar en diferents idiomes i conèixer diferents maneres de treballar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿El glamur de Hollywood és tal com el pinten?

--Em sento feliç de ser espanyola i europea. M’encantaria treballar aquí, on tinc les arrels i la família, encara que això no treu que si hi ha un projecte als EUA, hi aniria i en tornaria. Però no m’hi quedaria.