'Stokölm' aixeca la veu contra la crisi d'un món en ruïnes

El 1956 un jove dramaturg anglès, John Osborne, va estrenar un text,Look back in anger(Mirant cap enrere amb ira), amb un èxit que va donar pas a la generació delsangry young men, definida per un grup de joves escriptors d’ànim crític i amarg. En plena descolonització, Anglaterra passava una greu crisi que va portar Osborne a deixar com un drap brut el sistema. No és menor la crisi que sacseja els nostres dies i Marc Martínez, un actor que també dirigeix, ha posat en marxa per al Grec una revisió de l’obra d’Osborne. S’estrenarà dimecres al Borràs, després de les funcions prèvies d’avui i demà.

En l’adaptació de Martínez i Miguel Casamayor, Jimmy Porter, el protagonista, passa a dir-se Jaime (Andrés Herrera). Aquest poltre salvatge respon al perfil d’un inadaptat que podria ser «un heroi» –segons Martínez–, però que acaba convertit en algú que ha renunciat per covardia a canalitzar de forma positiva la seva poderosa energia.

Casat amb Alicia (Alison a l’original), a qui encarna Rosa Boladeras, la seva història d’amor és destructiva. Els separa, per exemple, que Alicia és de bona família i Jaime, no. Els amics Cris (Juan Manuel Vellido) i Elena (Cristina Gàmiz) completen el repartiment d’una obra tremendament emocional.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

CANVI DE NOM / La localització dels noms dels personatges no és l’únic canvi de la versió de Martínez, en què es parla «com al carrer» en català i castellà. La recerca d’un títol d’impacte el va portar al deStöckolm, en referència a la síndrome d’Estocolm. «Se’m va acudir mentre dormia. En aquesta societat tots estem una mica segrestats per la por. Ens estem organitzant molt malament», explica el director, que posa l’exemple de la seva germana per explicar què el va portar a emprendre un projecte «valent, complex i molt potent». «Quan ella em diu que està malament, se’n va de compres. No puc tirar pel mateix camí». I per això insisteix que en aquests temps de desorientació és més important «què» s’explica que «com» s’explica, cosa que ha estat vigent massa anys en el teatre, en la seva opinió.

Stokölmsucceeix aLe mani forti, que també va presentar Martínez en l’últim Grec, propostes totes dues definides pel seu alt voltatge. «Le mani fortiva ser una pastilla de Starlux, aquí hi ha tot el brou». I fort, sens dubte.