Refugi i presó

Parque vía

Enrique Rivero

***

Estrena: 19 de juny • Nolberto Coria, Nancy Orozco, Tesalia Huerta, Celina Altamirano, Oscar Daniel Cabrera • Mèxic • 86 minuts

El debut d’Enrique Rivero com a director acompanya el seu personatge protagonista a través d’una casa, que no és la seva però que li serveix a la vegada de santuari i de presó, i d’una rígida rutina de tasques domèstiques que, repetides diàriament, signifiquen la seva soledat i la seva por al canvi. Per a aquest home, en si mateix una illa, els visitants són amenaces per a aquesta bombolla d’harmonia i monotonia que ha fabricat per a si mateix, una estabilitat de sobte posada en perill quan la seva patrona decideix vendre la casa, mentre ell s’hi aferra perquè, si bé el relega a la marginalitat, representa la seva única possibilitat de supervivència.

Rivero deixa clara des del principi la semàntica de la seva mirada. Dins de la casa, on gairebé té lloc tota la pel·lícula, utilitza enquadraments precisos i moviments mínims de càmera, i atén les relacions entre l’espai i el personatge. Quan l’acció surt als carrers de Mèxic, aquesta estratègia formal és substituïda per una càmera a l’espatlla i un doll de colors vívids i pertorbadors que emfatitzen la sensació d’amenaça.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

A mig camí entre el psicodrama, l’estudi de personatge i elthriller,Parque víaés una obra minimalista i un xic rudimentària, i que pateix de l’estancament dramàtic propi d’un curt inoportunament estirat, en bona mesura usant diversos dels recursos estilístics que han convertit cert cine d’autor en una fórmula.

És una pel·lícula intencionalment lenta i repetitiva i, comBatalla en el cielo–lapel·lícula de Carlos Reygadas és una evident font d’inspiració–, culmina amb un acte de violència extrema, que converteix els inicis de Rivero amb el drama humanista en una sàtira brutal sobre com pot ser d’enganyosa l’aparent harmonia entre patricis i plebeus.